Hi ha processos biologics molt marcats com la reproduccio: quan te quedes embaraçada, quan tens contraccions i quan tens el menut. Aço es lo que li ha passat a Leo Giménez i les eles geminades.

Este tecnic llingüistic nos anuncià un dia, motu proprio, que en un futur tractaria de les 1600 paraules que hi ha en ele geminada normativa i que ningu ha pronunciat ni pronuncía (Levante-EMV, 5-4-2021: 48). Es l’embaraç. Passà casi un any i nos reiterà l’intencio (Levante-EMV, 21-3-2022: 48). Son les contracions. I aplega l’hora de la veritat casi un atre any despuix (Levante-EMV, 13-2-2023: 48). Es el part.

Pero com la fabula del grec Isop (sigle VI a. C.) es ‘el part de les montanyes’: molt de soroll i poques anous. Si en aquella ocasio lliteraria naixque un ratoli... ara passa casi lo mateix.

El nostre genuïniste i defensor del poble (idiomatic) sugerix que siga opcional l’us de les 1600 eles geminades, esta “totèmica grafia, que la immensa majoria de parlants d’este idioma no pronunciem de manera geminada” (pareix que ningu de forma natural). Que aixina ho declare l’autoritat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i faça l’escritura mes facil.

Alla per juny de 2021, en esta uep, ya li expliqui ad ell i als amables llectors (com ell) que la perdua de la geminacio, a banda de ser un fenomen general en el pas del llati als romanços, en el cas concret de les eles dobles hi ha una evolucio historica vacilant, pero ferma, cap a la simplificacio, des dels primers moments.

Es curios, com a minim, que es mantinga escrita pero que es permeta la pronunciacio simple, segons la AVLl, ¿quín sentit te?, ¿trobariem llogic mantindre les <cc>, <tt> o <pp> llatines? (la veritat es que encara conservem algunes <cc>).

Pero la seua ingenua sugerencia (o ‘suggerencia’) no passarà d’ahi, perque no es igual admetre doblets (‘naixer’ / ‘neixer’, ‘dos’ / ‘dues’) que eliminar una grafia. Les primeres afecten al lexic, que pot ser geolectalment diferent en la mateixa llengua, pero aço es ‘sistemic’, es la supressio (opcional) d’un element i per ahi, ya li dic, no passaran els que tenen la paella pel manec, o siga, l’Institut d’Estudis Catalans, i mes quan es una grafia tan singular, com ell diu, totemica (= objecte sagrat i simbol de grup). I perque obri un atre melo: les reduccions d’uns atres grups consonantics.

L’inexistencia de la geminacio ya la constataren gramatics o aficionats com Lluïs Fullana o Josep Nebot al començament del sigle XX i la Real Academia de Cultura Valenciana, seguint-los i seguint la tradicio escrita i fonetica valenciana, optà per la simplificacio, en 1979, en les Normes d’El Puig.

Si la AVLl li fera cas en l’opcionalitat, cosa que dubte, es casi segur que desapareixeria de la practica totalitat dels autors valencians, perque crec que nomes se les saben els que tenen el diccionari prop i ni aixina perque n’hi ha moltes que son no nomes esoteriques son extrasolars... per lo rares.

Igual pot esperar, o podem esperar, uns 60 o 70 anys per a que els experts i els amos de la llengua dictaminen com han fet en els diacritics: de ser imprescindibles en decenes de paraules a nomes ser-ho en 15... i en realitat, en cap.

¡Qué tinga sort!

P. d. Havent escrit l’articul, Leo Giménez n’ha publicat un atre, “La prescindible ele geminada” (Levante-EMV, 27-2-2023: 44) en el qual pega una passa mes i demana la supressio total.

Imagens: un segle de normes i Nació Digital