I

Crec que els dos termens que he triat resumixen el proces electoral del 23J en la mida que definixen percepcions i realitats.

Estava plantejat socialment com un plebiscit del govern ‘sociocomuniste’ (bolivaria, filoetarra i antipatriota). Lo de comuniste suponc que ho diran per l’intervencio estatal durant la pandemia i les ajudes a empreses i treballadors ¿no? Igual hauriem d’haver deixat actuar la ‘destruccio creativa’ del neolliberalisme.

La frustracio s’ha donat en el Partido Popular que, a pesar d’haver guanyat significativamernt (48 diputats i 3 millons de sufragis, respecte a 2019) està practicament a soles i nomes pot tindre el soport de Vox i algu mes, pero que tampoc li garantisen la majoria suficient. Frustracio tambe en Vox que pert votants i diputats (19 menys) i el convertixen en soci irrellevant.

La resistencia la trobem en l’atre bloc. El Partido Socialista Obrero Español, contra tot pronostic, ha recuperat votants (un millo) i un diputat. La diferencia de sufragis en el PP no justifica la diferencia de 16 escans menys. El soci de llegislatura, Sumar, ha aguantat la tendencia descendent i destructiva de Podemos, en perdua de papertes i representants (600.000 i 7 respecte al 2019).

La nit electoral

En quan es tancaren els coleges i es publicaren els dos sondejos es confirmaren les expectatives del ‘consens demoscopic’ previ: PP i Vox podien governar 150+31, majoria absoluta (GAD3... el mateix Narciso Michavila que predia llargues cues i problemes en les ultimes hores de la jornada...); l’atre donava possibilitats al tandem, prenint alguns valors de la forqueta per a cadascu d’ells. En els dos casos la dupla PSOE+Sumar estava deshauciada o ho tenía molt dificil.

Comença el comput i conforme va aumentant el percentage escrutat es veu un PP estancat i un PSOE combatiu. Parellament s’observa un Vox desfondat i un Sumar que salvava els mobles. Al final, victoria inapelable del PP, fortalea del PSOE, derrota de Vox i continencia de la sangria en Sumar. I canvis significatius en Catalunya i el Païs Vasc.

Les explicacions a bou passat

El lider de Vox, Santiago Abascal, criticà a tot lo mon, principalment culpà al PP, i ni mencionà la seua desfeta, victima del vot util. En especial, s’hauria de preguntar per qué ha perdut cinc dels sis diputats en Castella i Lleo, el buc insignia.

La vicepresidenta i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, euforica ella i sos acompanyants, digue lo que havia de dir, que havien resistit. Aixo si, en una Ione Belarra al costat en cara de circumstancies i que provablement s’alegrava dels ‘pobres’ resultats. Es mes, com la felicitat en casa del pobre dura poc, no tardà ni 24 hores en traure l’astral i acusar a Díaz d’obtindre unes sifres roïnes per haver ningunejat a Podemos... No deprendran... I ara estan tramant la venjança.

El penultim fon el president i dirigent del PSOE, Pedro Sánchez (‘Perro Sanche’), que, sense felicitar al guanyador, trague pit d’uns numeros que confirmen que te set vides com els gats i que en ell valen poc els pronostics.

Ara si, l’ultim fon el president demoscopic i del PP, Alberto Núñez. Es notà que tenía escrit un atre discurs i que l’improvisat no era el que li agradava. Les apelacions a que governe el partit mes votat no tenen credibilitat en ell ni tampoc son norma en un regim parlamentari. ¿Qué fon lo audible i destacable?, el parell de voltes que el public congregat davant de la seu madrilenya aclamava a la verdadera presidenta, Isabel Díaz Ayuso. L’exit en el debat cara a cara no fon mes que una ilusio. La Reina de les Granotes, Esperanza Aguirre, ya ha alvançat que el futur del PP te nom de dona, ¿sera sera, per casualitat, Isabel Díaz Ayuso?

He d’afegir que part del soport mediatic que ha tengut li recordà immediatament (a l’endema) que havia empijorat els resultats d’Ayuso en Madrit (El Mundo). En ser cert, lo destacable es la recuperacio del partit en general i no un resultat local, pero com en la simbiosis Espanya es Madrit i Madrit es Espanya...

 

II

Les enquestes

Els sondejos d’opinio son instruments de medicio prospectiva per a intentar coneixer qué pensa la gent d’algunes qüestions, com els partits politics o l’intencio del sufragi.

La llei electoral prohibix la publicacio de les dades una semana abans de la votacio. Alguns ho critiquen perque diuen que la gent te la suficient capacitat per a discriminar. No ho dubte pero está clar que en conjunt es molt manipulable i influenciable... la tendencia cap al guanyador.

De fa temps, i es comprova per l’aument d’esta classe de productes, hi ha qui ha descobert que son bons elements per a motivar i desmotivar a l’electorat i en este sentit s’utilisen. S’ha vist de forma clara en este proces quan el denominat ‘consens demoscopic’ apuntava en una direccio orientant el sufragi indecis dels que preferixen la ‘majoria’, el PP, i desalentava ad aquells que anaven a triar al cavall perdedor, el PSOE.

S’han equivocat, i prou, les enquestes, que han complit la missio d’enjuntar els sufragis en torn al guanyador, el PP, pero que simultaneament han movilisat als ‘indecisos’ i als que havien castigat al govern el passat maig.

Catalunya

Un gris i ‘burocrata’ com l’exministre de Sanitat Salvador Illa ha conseguit desbancar a l’independentisme catala. A l’exit personal han colaborat Sánchez i la por a una dreta desbocada.

ERC ha perdut la mitat dels diputats, Junts en baixa u i la CUP desapareix. Que queda cami per recorrer i recuperar la normalitat civica i social i el respecte a l’adversari, es cert, pero el panorama obri alguna expectativa. A on no n’hi havia era en les proclames incendiaries de Vox.

L’independentisme s’ha replegat en esta ocasio, en general, i no ha segut essencial haver negociat en el govern espanyol (possible atribucio causal en ERC). Que el proxim eixecutiu depenga de Junts i en concret de Carles Puigdemont, profuc de la justicia espanyola, es mala noticia. Les peticions (amnistia i referendum) no les pot concedir el nou govern estatal, podria, pero sería una condena de per vida. Ademes, atenent els resultats, no estan en disposicio d’eixigir... si preferixen repeticio d’eleccions... o que guanye el bloc conservador. Suponc que opinen que quant pijor millor.

Bildu ha mostrat una major inteligencia i comprensio de la situacio politica general. Per cert, ya n’hi ha prou d’acusar a l’eixecutiu de filoetarra quan el PP ha votat 127 voltes a favor de les propostes de Bildu en el Païs Vasc en esta llegislatura. Recordem quan el president José María Aznar manifestà que els preferia en el Congres que en una pistola en la ma.

Unes lliçons per al PP

Els conservadors han de saber que els pactes realisats en municipis i autonomies en Vox no l’han favorit. Han espantat una poca clientela propia i han activat als indecisos per a evitar retrocessos socials.

El PP, Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso han comés dos errors grossos. El primer es no entendre que Espanya es pluralitat i diversitat (no el monocultiu de ‘llibertat’ madrilenya). El segon es que Madrit ya no representa a Espanya, Madrit no es una sinecdoque (la part pel tot) del conjunt de l’estat. Madrit ya no es sinonim de ‘Espanya’ per molt que s’encaboten.

Per ara nos hem quedat sense saber la nova directiva de Correus, l’equip economic del PP i Ana Rosa s’hague de conformar en entrevistar a la portaveu Cuca Gamarra (24-7-2023).

 

III

La situacio valenciana

Aci nos interessa mes la relacio en les passades autonomiques i locals i vore si hi ha premi o castic.

Atenent els resultats, hi ha hagut premi per a la coalicio PP-Vox (139.000 sufragis, dels quals 102.000 son de Vox) en el Consell. Les poques accions visibles en estos mesos pareix que son aprovades pel seu electorat i simpatisants. No voldria oblidar que aci interve un factor modulador i es l’adscripcio identitaria dual (espanyola-valenciana, majoritaria) i l’anticatalanisme (quan mes estiren de l’atra banda –catalanista–, mes s’estirarà cap a l’atra –espanyolisme–).

L’esquerra no està per a tirar coets i hauria d’analisar per qué una major participacio no l’ha favorida massa. Es veu que la dreta en conjunt es la que ha tret resquit de la convocatoria.

Si comparem les dos generals (2019 – 2023) trobem: ascens del PP i del PSOE i descens de Vox i de Sumar-Podemos-Compromís. La baixada en Sumar es mes significativa tenint en conte l’adicio de les paperetes de Compromis (175.000) i d’EU-Podemos (337.000), 512.000, aixina la perdua es de 113.000 vots.

En esta relacio els beneficiats han segut el PP (s’ha engolit a Ciudadanos, que no es presentava) i el PSOE que pot alçar la ma. Ya sabem que al remat lo de Vox seran tres trons de bac i quatre carcasses (no crec que m’equivoque massa).

El futur proxim i remot

Els principals actors, protagonistes i secundaris, han de tindre clar el paper que representaran en els distints relats.

El PP pot intentar la fomacio de govern. No crec que ho conseguixca. El PSOE tambe ho intentarà. L’artimetica parlamentaria es molt complicada, perque necessitarà el vot afirmatiu de Junts. El preu que demanaran, estan en son dret, provablement sera inassumible. Si Sánchez accedix al referendum o a l’amnistia està perdut.

El relat mes simple i assimilable es que haura cedit al chantage del separatisme catala i es molt dificil evitar esta percepcio-realitat. Ademes, Junts no son germanetes de la caritat i en cada votacio ordinaria, i en seran un fum, l’eixecutiu haura de pagar peage. Es dir, viura en un desequilibri constant, inaguantable durant quatre anys (sense contar les discrepancies internes que pogueren eixir en Sumar... i que eixiran).

El relat del PSOE es molt senzill... intentar negociar i governar i si no pot assumir el preu... que el minoritari, Junts, carregue en la responsabilitat de la repeticio de les votades. En un agravant, podria Salvador Illa aumentar la representacio en Catalunya i ells quedar-se a la Lluna de Valencia. O podria ser, no es incompatible, que el PP s’engolira a Vox, si no del tot si en un alt grau, i traguera majoria absoluta, en lo qual Junts hauria fet un flac favor no a Espanya, sino a la propia Catalunya.

Que tocarà en decembre, mala sort. Ya hem vist que la calor no ha segut obstacul per a la major participacio... igual nadal tampoc ho es.

 

Imagen1: abc.es