El 9 d’Octubre celebrem el dia de la Patria Valenciana. Jaume I incorporà a la Corona d’Arago un nou regne, pero el dotà de Furs i institucions propies, respetant la seua singularitat. I es que el rei no es va trobar en Balansiya un solar, sino una societat perfectament estructurada, tant civil com culturalment, la qual tenía ya sentiment de ser una comunitat.

Hui es un dia per a reivindicar eixa singularitat, arrelada en una passat historic, llingüistic i cultural ben reconeguts, i recollida en el nostre Estatut com a part fonamental de la personalitat valenciana.

Per enfortir l'identitat valenciana es fa precis alvançar. Ben be farien les institucions valencianes compromentent-se en nou iniciatives per a honrar ad este 9 d’Octubre i per a fer d’este una data mes que festiva. I es per aixo que s’ha de reivindicar fins a conseguir:

1) El Codic ISO

Es imprescindible que la llengua valenciana estiga present en totes les institucions de l’Estat i que es complixca la Constitucio i l’Estatut d’Autonomia. De forma reiterada observem com hi ha institucions estatals que no respecten la llei, començant pel propi Govern espanyol.

L’ultim despreci als valencians l’ha fet el ministre d’Assunts Exteriors, José Manuel Albares, qui va remetre el passat 18 de setembre una carta a Metsola, presidenta del Parlament Europeu, en la que demanava un nou impuls per al català, vasc i gallec, oblidant-se completament del valencià, igual d’oficial que les atres llengües.

Per aixo es d’extrema necessitat que la Generalitat faça les oportunes gestions per a conseguir, d’una volta per totes, el Codic ISO (codic d'identificacio per a les publicacions) especific per a la llengua valenciana. Aixo garantisaria, a nivell mundial, la seua independencia, proteccio, preservacio i promocio. Actualment, al no tindre eixe codic, es cataloga com català/valencià, i axina figura en la Biblioteca Nacional en un clar intent d'unificacio llingüistica.

2) El Domini ‘punt VAL’ (.val) per a les webs valencianes:

Les autoritas valencianes han de tramitar el domini per a la promocio de la llengua i cultura propies en l'ambit d’internet, com aixina el tenen unes atres autonomies

3) El Llibre del Repartiment (1237-1252):

S’ha de demanar a l’Archiu de la Corona d’Arago (ACA), que te la seu en Barcelona, el Llibre del Repartiment (tres volums), part fonamental del patrimoni i l'historia del poble valencià, i depositarlo en el nostre Archiu del Regne.

4) El Llibre del Repartiment d’Oriola:

S’ha d’exigir, igualment, la devolucio del Llibre del Repartiment d'Oriola robat en 1907 i que, despuix de distintes reclamacions, no l’han tornat.

5) La devolucio de la documentacio valenciana de l’Archiu de la Corona d’Arago (ACA):

Degut a les guerres entre el cristians i els musulmans en la peninsula, molts documents valencians quedaren depositats en distintes ciutats, mes en concret en Saragossa i Barcelona. En 1419, Alfons el Magnanim demanà la devolucio dels mateixos al Regne de Valencia. L’orde no va ser cumplida. En 1542, Carles I els tornà a reclamar. Tampoc es va complir. Felipe II ordenà a Arago i a Catalunya la devolucio. Arago compli en 1571, els catalans no, com documenta R. García Moya.

6) La devolucio dels papers valencians de l’Archiu de Salamanca depositats en Barcelona:

L’historiador citat, R. García, relata: “En 1809, las tropas de Napoleón saquean el archivo de Simancas y parte de sus fondos son llevados a Francia. Entre ellos figuran legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en valenciano y en castellano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia (nada que ver con Cataluña). Allí permanecieron hasta el año 1852, en el que Francia permitió su devolución. Sin embargo, estos documentos acaban en Barcelona, sin causa justificada, sumándose a los ya retenidos. Entre ellos, la estancia de 1641 para recoger en Madrid la documentación: «El Archivero del Reyno de Valencia, que está en la Corte, pide que se le dé orden para recoger todos los procesos de aquel Reyno, conforme está mandado» (A.C.A., leg. 882)”

7) L’homologacio dels tituls de llengua valenciana expedits en les Normes d’El Puig;

Les Normes d’El Puig foren les primeres oficials de la llengua valenciana. El primer Estatut valencià està redactat en elles. Foren les primeres en el sistema d’ensenyança fins a que el PSOE (Ciprià Ciscar) les va suprimir i va prescindir de tots el professors que impartien l’idioma valencià en esta normativa.

8) La defensa de les senyes d’Identitat:

Ademes de la llengua valenciana i la Real Senyera, tambe formen part de les nostres senyes d’identitat els documents, les festes, les tradicions, les entitats..., una d’elles es el Valencia Club de Futbol. Les autoritats tenen l’obligacio de defendre-les, salvaguardar-les i potenciar-les si cap. Com tambe ho es la necessitat de treballar per a recuperar el Dret Civil Valencià, i fer que aço siga una realitat i no una simple aspiracio.

9) Una finançacio justa:

Es un agravi la finançacio de la Comunitat Valenciana. Institucions i societat civil han de caminar junts per a resoldre este problema que empobrix als valencians.

El 9 d’Octubre es una bona data per a la reflexio i per a que, especialment les autoritats, pero tambe la societat civil, reaccionen, reivindiquen i treballen units, per a conseguir fer realitat les propostes anteriors, i moltes mes de les quals la nostra societat encara es deficitaria: mes autogovern, major cohesio o una real vertebracio que haura de passar, entre unes atres coses, per la millora de les infraestructures… Tenim deures que fer, pero de moment, i per a totes i tots, ¡Feliç 9 d’Octubre!