La pilota valenciana i el tenis

¿Quin es l’orige del tenis?

No mai s’ha pogut contestar en precisio ad esta pregunta per que la majoria de cultures han tingut en el passat jocs de pilota ancestrals que, ve jugats en la ma, o en distintes ferramentes, podrien demanar per a sì, la seua paternitat.

L’ilustracio mes antiga que es coneix sobre jocs de pilota data de mes de 2000 anys abans de Crist i es troba en Egipte, en la tomba de Beni-Hassan.

N’hi han antecedents en Grecia i Roma; en els balnearis ya se jugava a pilota en uns pals. Arston de Carystins, prestigios entrenador de pilota de Alejandro Magno i Ovidio, en el seu “Ars Amatories“ emplea les paraules “raqueta“ i “rival“, lo que nos diu que en Roma ya se coneixia un joc paregut.

Tambe la cultura Azteca te un joc paregut al tenis; els indigenes jugaven en una pilota que colpejaven en la ma, se dia “Tlahtli“ i en lloc de ret ficaven un artistic tapis.

Els perses tenien un joc de pilota que consistia en colpejar la pilota en una especie de raqueta curta i encordada en budells curtits d’animals i el denominaven “Ciogan“ o  “Tchigan“ i que podria ser l’antepassat del frances “Chicane“ o “Jeu de paume“ (joc de la palma de la ma).

Tant en França com en Anglaterra, el joc de pilota va tindre gran esplendor, especialment en els segles XVI i XVII, degut a que alguns reis van ser grans aficionats i van fer construir molts locals a on poder jugar ells i tota la cort.

En Anglaterra, desde Enric V, en el segle XV, al joc de pilota li dien “real tennis“ per ser la noblea qui el practicava.

En França, la referencia mes antiga està en un manuscrit del segle XII en el que s’afirma que el  Jeu de la paume "era u dels passatemps preferits de abats, monjes i seminaristes".

Molts dels noms empleats en el tenis son d’orige frances; ”tenis” se creu que ve de la veu del arbitre: preparats…, atents… (tenez). Al joc de pilota en l’aire lliure li dien ”longe paume”; en llocs tancats, “courte paume”; courte es el nom que tant francesos com anglesos donen a la pista de tenis. Pel mal que la pilota fa en la ma, alguns jugadors ho feen en pala curta (en frances, triquet), pareix ser que de ahi ve el nom “Trinquet“, recinte destinat al joc de pilota tant en França com en Valencia.

En França i Anglaterra el joc de pilota estava reservat al clero i la noblea pero en Valencia jugave tambe el poble, possiblement per aixo l’evolucio haja sigut mes lenta i totes les modalitats de pilota valenciana se jugen en la ma nueta o en guants; aixo nos indiqua lo ancestral del nostre deport. La modalitat mes antiga, el raspall, possiblement vinga del “Haspestum“ dels grecs i romans.

La pilota tambe se conserva en la forma original, sense afegir els nous materials que van anar apareixent, com el caucho. La pilota de vaqueta es una obra d’art, feta de borra de llana i forrada  de pell de bascoll  de vaca (de ahi el seu nom); el cosit final es un secret que passa de pares a fills.

pilotatenis2El filosof valencia Lluis Vives, precepte de Maria  I  d’ Anglaterra i Catalina d’Arago, fa referencia en els ejercicis de llati a les diferencies entre els jocs de pilota de França i Valencia. Tambe San Agusti conta en les seues “Confesions “ la gran aficio que li tenia al joc de pilota i el disgust que li produia el pedre una partida. El nostre Sant Vicent Ferrer tambe parlava de la pilota en alguns sermons.

En febrer de 1874, l’oficial angles, major Walter Clopton Wingfield, va patentar el joc del tenis (al principi en el nom grec, Sphairestike) per lo que els anglesos li han atribuit l’honor de ser el seu inventor i li han dedicat una estatua en les oficines de la Lawn Tennis Association.

 En 1874 el tambe major Harri Gem, se va convertir en el primer president del Leamington - Lawn Tennis Club, primer club dedicat exclusivament al tenis, deport que ya practicava en dos meges i el seu amic espanyol Juan Bautista Augurio Perera, en el jardi d’est en Dedgbaston, un suburbi de Londres. Gem en carta escrita al periodic “The Field“, en  novembre de1874, demostra que ell i el seu amic espanyol Perera jugaven ad aquell joc desde l’any 1860.

Perera va arrivar a Anglaterra l’any 1839 quan tenia 17 anys, dedicat a l’importacio de productes espanyols; l’exit en els negocis li va permetre viure en el nº 8 de Amton Road, a on encara se troba un carrer en el nom de Perera Road, com recòrt d’aquell home que va viure alli junt a la seua dona i tres filles, Francesca, Ardrena i Carme, noms que parlen ven a les clares de la seua procedencia valenciana.

Si tenim en conter les moltes coincidencies que tenen el tenis i el nostre joc de pilota resulta llogic pensar que Perera no va ser a soles la primera pista lo que va aportar, sino tambe l’idea i les normes del joc.

1º Se sap que el primer nom que li van donar al joc va ser l’espanyol     “Pelota“ (pot ser que pilota).

2º Tots els jocs d’eixa epoca, per a contar, ya utilisaven el sistema decimal. El tenis, com la nostra pilota, utilisa el sistema sexagesimal en el que el numero 60 represente el tot com en el relonge l’hora i els minuts. Per a guanyar cada joc fan falta 4 quinces i dos tantos de diferencia; sistema peculiar, antiquisim i que almenys, que yo sapia, en eixe temps nomes utilisat per la pilota valenciana i despres pel tenis.

3º En el tenis l’equipage es de color blanc com en la pilota valenciana i mentres la pilota está en joc se demane silenci per al final de la jugada aplaudir o criticar els merits dels jugadors, cortesia poc comu en la majoria dels deports.

Si Juan Bautista Augurio Perera haguera sigut oficial major i ademes angles, a lo millor seria la seua estatua la que estaria en les oficines de la Lawn Tennis Association.

 

pilotatenis3

  • Domingo Gimeno Peña