EDITORIAL

La solapada construccio dels països catalans

Ningu ho ha votat, a ningu li han preguntat i, si preguntaren, practicament ningu en Valencia ho voldria; no obstant, no de iure, pero si de facto, la construccio dels països catalans (pp.cc.) se va convertint a marches forçades en una realitat.

L’expressio i el concepte que implica son una aberracio sense cap aval historic, politic, social o cientific. No es mes que el deliri de grandea d’una burguesia catalana del sigle XIX en un complex d’inferioritat historica digne d’estudi, que ha devingut en proyecte imperialiste al mes pur estil Tercer Reich.

Lo de la llengua comuna, ademes de fals, es nomes una excusa per a conseguir l’objectiu politic.

En Catalunya es ya una realitat per a casi tota la poblacio. Alli el mapa dels pp.cc. es una image natural –nomes s’ha de vore cóm informen de l’orage en la TV3–. Des de fa per lo manco mig sigle es de lo mes habitual que universitats catalanes publiquen treballs d’inves-tigacio que parlen de qualsevol tema (la flora, l’historia, el sexe dels angels…) dels pp.cc. Insistim en que es tracta de temes que no tenen res que vore en la llengua (l’excusa) sino en aspectes totalment aliens ad eixe tema.

Qui no tinga fills en edat escolar segurament no coneixerà les Proves Cangur. Son una competicio per a estudiants de secundaria que tracta de fomentar el gust per les matematiques. S’originaren en França en 1991 i pronte s’estengueren internacionalment. La Association Kangourou sans Frontières –com se pot llegir en la web canguromat.es– nomenà a “la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM) como miembro oficial en España para desarrollar las actividades de esta asociación en todas las Comunidades a excepción de Cataluña, Baleares [y] Comunidad Valenciana”. ¿I eixa excepcio? Per a l’aclariment acodim a la wikipedia en catala: “En l'àmbit catalanoparlant és la Societat Catalana de Matemàtiques, a través de les seues comissions balear, valenciana i catalana, qui organitzada [sic] la prova Cangur des de l'any 1996.”

Com si fora lo mes normal del mon, els estudiants valencians que participen reben en sa casa un diploma firmat en Barcelona expedit per la Societat Catalana de Matematiques, que es una filial del Institut d’Estudis Catalans (IEC). I ya està, els balears i valencians fent la seua funcio de provincies catalanes com si tal cosa.

En 2022, en Guardamar, se celebraren les X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana. Unes jornades itinerants que tenen lloc cada dos anys i de les que ya havien segut amfitriones poblacions com Torrent, Xixona o Ibi, a banda de pobles de Catalunya i Balears. Entre els organisadors, per supost, l’omnipresent IEC; tambe el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o la Universitat de Barcelona, ademes d’unes atres entitats, sobre tot de Guardamar. De nou la llengua com a excusa per a donar carta de naturalea als pp.cc. en tots els ambits.

Ya fa anys que l’importantissim jaciment arqueologic de Valencia “la Vella”, en Ribarroja, està sent investigat. Fins aci tot normal. Lo que ya no ho es tant es el fet de que l’entitat que està al carrec de les investigacions es el ICAC, sigles del Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Pareix ser que cap servici arqueologic valencià pot fer eixe treball, que els arqueolecs valencians no tenen categoria per a encarregar-se del jaciment i han de vindre de Catalunya a ensenyar-nos a fer-ho. O mes be, que baixen al sur dels pp.cc. a investigar el passat comu. Tenint en conte lo que fan en l’historia els veïns del nort no sería estrany que trobaren que la Valencia visigoda ya era catalana.

No està de mes recordar que l’alcalde de Valencia rebujà un centre logistic de Amazon de manera que este acabà en Barcelona; mes avant renuncià a la Copa America de Vela i esta se celebrarà –¡quína casualitat!– en Barcelona; i, mentres el port de Barcelona fa inversions millonaries per a doblar la seua capacitat, l’ampliacio del port de Valencia es boicotejada pel mateix alcalde de la ciutat. ¿Cóm s’explica tot aço si no es com a resultat del delliberat proposit de relegar a Valencia a ciutat de segon orde per a que no puga fer ombra a una Barcelona capital dels pp.cc.? Pero, clar, som nosatres que veem fantasmes.

El pancatalanisme, que ho te previst tot, fa temps que declarà el dia de Sant Joan com a festa dels pp.cc. De moment, l’actual govern del Botanic ya l’ha convertida en festa autonomica, en detriment de Sant Vicent Ferrer, patro del Regne de Valencia.

A lo llarc del territori valencià van sorgint colles de moixaranguers, sempre espentades per entitats catalanistes. No amaguen el seu deler de que castells i moixarangues (de moment utilisen els dos noms, pero ya voran com al final a tot li diran castells) constituixquen l’image representativa del folclor dels pp.cc.

La llista no te fi. Si ha llegit els nostres editorials a lo llarc dels anys haura comprovat que aço nomes es una mostra. ¿I qué fa el valencià mig? Riure-li les gracies ad estos que el volen subyugar mentres estes denuncies li molesten perque li encanta viure en la figuera.

Mal que els pese, no deixarem de fer-les.

Lea la revista completa en PDF