EDITORIAL

Una de calç i moltes d’arena

Des del mes d’octubre hem assistit a varis events dels que volem destacar l’entrega de les distincions de la Generalitat Valenciana, les medalles que ha entregat la AVLl i unes desconcertants declaracions del dirigent popular González Pons. (Tambe ha tingut lloc la recepcio del president de la Generalitat pel president Sánchez, pero aço ni fu ni fa.)

D’entre les distincions entregades per la Generalitat en l’ultima edicio, dos recompenses contrapostes: l’Alta Distincio que se concedia a l’historiadora M.ª Desamparados Cabanes Pecourt per la seua labor investigadora i pel seu compromis en la cultura i llengua valencianes, reconeiximent mes que mereixcut i pel que la felicitem, i a Ferran Torrent i Llorca, de qui no discutirém els seus merits lliteraris “en su lengua propia”, com diu el Levante-EMV. Este periodic, baix la parcial capçalera del “Movimiento”, no deixava de donar la seua particular visio en els respectius epitets o consideracions que dedicava a cada una de les persones citades; aixina, en l’articul “El Consell concede la Alta Distinción a Amparo Cabanes y premia a Ferran Torrent”, firmat per J. Vives, intentava desprestigiar a la professora Cabanes no gens mes que fent-la “una de las protagonistas e impulsoras de la 'batalla de Valencia', el periodo de conflicto y violencia en torno a la lengua y los símbolos que marcó la transición valenciana a partir de 1977”. ¡Ai! ¡L’ignorancia, que atrevida es! Qué poc coneix a Cabanes i el seu treball en favor de l’historiografia valenciana i el seu compromis “politic” quan fon consellera d’Educacio i treballà sense descans per a incorporar la llengua valenciana al sistema educatiu. A lo millor lo que li pica a l’autor en el seu biaixat escrit es que se reconeguera a una valenciana que ha actuat com a tal en la seua llarga trayectoria investigadora i docent.

Com no hi ha prou en uns premis, en l’octubre passat hague d’arribar la AVLl, eixa academia de no se sap de quina llengua, a concedir tambe les seues distincions, per supost a qui fa bon us del catala, ya siga cantat, escrit o motiu d’estudi; unes dotacions concedides ad aquells que en realitat treballen en alguna cosa mes que l’imposicio d’una llengua anquilosada i artificial, puix son militants i propagandistes d’eixe ambit cultural inventat que son els “ppcc”. U dels premiats, Vicent Pitarch, es “col·laborador assidu en la premsa periòdica, ha recorregut en diverses ocasions els Països Catalans per dictar-hi conferències. És autor de llibres de text de llengua i literatura catalanes i ha publicat treballs de sociolingüística, sobre la cultura catalana al País Valencià contemporani.” (De la web “Associacio d’Escriptors en llengua catalana”). De l’atre premiat, el grup musical Zoo, diu la Viquipèdia (Wikipedia en catala), entre unes atres coses: “un dels grups més reeixits en valencià i als Països Catalans del segle XXI, amb concerts d'alt nivell també en altres indrets del món.”.

Per a arrematar, fem mencio a l’eurodiputat González Pons. La seua trayectoria politica es ben coneguda: militant del Partit Popular, viu de la politica des de 1993, i ha passat per tot l’espectre: diputat, senador, eurodiputat, conseller… i diferents carrecs organics en el partit, tambe a nivell estatal. Dies arrere s’escandalisava per l’absencia del valencià en les institucions europees. Las Provincias, el dia 11 d’octubre, publicava una noticia en este sentit baix el titular “González Pons, contra el ninguneo del Gobierno al valenciano en la Eurocámara” i seguia “Pide un informe jurídico que certifique que es lengua cooficial como el catalán, gallego y euskera, en contra de lo que sostiene Albares”. Nos preguntem si el vicepresident del PP europeu està perdent la memoria. Haurem de recordar-li quín era el seu pensar (i actuar) quan era conseller de diferents ambits de la Generalitat (2003 a 2007) i de Cultura del govern de Camps (2003-2004) –el president a qui no devem restar-li ni un grau com a maxim responsable de la creacio de la AVLl i de la catalanisacio de l’idioma.

De González Pons son molts els qui han denunciat, o han alabat, el seu compromis en “l’unitat de la llengua” (nosatres diriem la substitucio de la llengua) i el pancatalanisme del que participa. Nomes dos eixemples: “Que González Pons es un impostor en cuanto al asunto lingüístico es algo de sobra conocido en la política valenciana pues fue él, personalmente, el que pactó en Barcelona, en casa del expresidente del Parlamento catalán, Joan Rigol, con Esquerra Republicana y el partido socialista catalán el que la denominación de «catalán» para la lengua valenciana fuera oficial en la Comunitat Valenciana.” (J. García Sentandreu, en Levante-EMV, 19-11-2008) o “Al presidente de la Generalitat no le gustó para nada el acuerdo alcanzado por su consejero portavoz, Esteban González, […] en el que se reconoce que el valenciano y el catalán son una lengua compartida con dos nombres, y en el que la AVL asume no tener competencia para decidir el nombre de la lengua e insta a los gobiernos de las comunidades afectadas a denominar el idioma. (Josep Torrent, El País, 5-2-2005). I seguiriem perque les cites en este sentit no s’acaben. Lo dit: desmemoria… ¿o, mes be, cinisme?

I aixina duen decades, tractant d’ignorants als valencians.

Lea la revista completa en este enlace