Fa poc hem conegut que la Conselleria d’Educació ha enviat ad algunes escoles material didactic escrit en “valenciano de la RACV” i que ha segut per equivocacio, uns lots ‘defectuosos’ (pel model utilisat). Immediatament ha anunciat que els retirarà. (Levante-EMV 6-2-2025: 14 i 7-2-2025: 13).

L’operacio es molt estranya, sobre tot coneixent quín es el nivell d’interes del govern autonomic del PP per la llengua valenciana i per la valencianisacio (v. Fontelles: Els criteris idiomatics de la Generalitat (2024): molt de tro i poca aigua, publicat per Convencio Valencianista i Institut d’Estudis Valencians, 2024)... encara estan buscant experts que els ‘documenten’ sobre el toponim de la capital, Valencia (en e tancada).

El contengut ‘defectuos’

Atenent a l’informacio (desinformacio del periodic i del periodiste), les tares detectades en els llibres son els termens valencians (en l’equivalent castella): ‘palometa’ / ‘mariposa’, ‘rellonge’ / ‘reloj’, ‘chiqueta’ / ‘niña’,  ‘mege’ / ‘médico’, ‘queadro’ (sic) / ‘quadro’ i ‘coche’ / ‘coche’. Vejam-les una per una; entre parentesis figura la datacio i localisacio.

‘palometa’ (1515, 1575, 1667... en diverses accepcions) (DHIVAM i DNV). El mes catala ‘papallona’ apareix en 1872, Constanti Llombart (CIVAL). 

‘rellonge’ (1460, 1558, 1573, 1643...) i les variants ‘relonge’ (1378, 1457, 1511, 1561, 1611...), ‘relonche’ (1611, 1680...), ‘rellonche’ (1660...) i ‘relotge’, ‘orolotge’ i ‘orologe’ (DHIVAM i CIVAL).

‘mege’  (1295, 1413, 1611, 1764, 1768...) (DHIVAM i CIVAL).

‘chiqueta’ (1460 Jaume Roig, 1472 Joan Esteve, 1491 Miquel Peres, 1495 anonim, 1502 anonim...) (DHIVAM i CIVAL). Una atra paraula de la mateixa familia es ‘chiquea’, que ya trobem en 1495 (Isabel de Villena), v. l’articul «La travestida ‘xiquesa’» en esta mateixa uep.

‘quadro’ (1493, 1525, 1598, 1611...) i la variant mes moderna ‘cuadro’( 1845, 1859...) (DHIVAM i CIVAL); ‘queadro’ es una equivocacio per ‘quadro’.

‘coche’ (1525, 1575, 1585, 1604, 1607...) (DHIVAM i CIVAL), obviament no eren els actuals ‘coches’, pero el terme es identic.

Ya tracti aci, en un atre articul («Les cinc espines»,  agost de 2023), la ‘impropietat’ atribuida a termens com ‘en’, ‘proyecte’, ‘eixecutar’, ‘analisar’ i ‘marcha’. No repetire l’argumentacio perque no servix de res; totes elles en tradicio i algunes ben antigues.

Els topics de sempre

Forma part del context explicit de les noticies referides a les Normes d’El Puig o de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) un rastre de llocs comuns: ‘faltes d’ortografia’, ‘secessionista RACV’, ‘valencià no normatiu’, ‘normes ortografiques que incomplixen l’Estatut d’Autonomia’, ‘AVLl (Acadèmia Valenciana de la Llengua) es l’autoritat academica’ (Levante-EMV 6-2-2025: 14); ‘correcte’ (valencià AVLl) / ‘incorrecte’ (valencià RACV), ‘paraules plenes de faltes d’ortografia’, ‘normes inventades (les de la RACV)’, ‘consens historic (referit a la AVLl i el seu model)’, ‘secessionista (RACV)’, normes ortografiques que incomplixen l’Estatut d’Autonomia’, ‘normativa allegal (RACV)’, (Levante-EMV 7-2-2025: 13).

Nomes destacare la desinformacio (es una bola) referida a l’invent de les Normes d’El Puig (v. el meu llibre ¿Cóm (mos) escriuen l’historia?, 2023, pp. 152-168). Els interessats, els professionals, els experts... poden referir-se a les Normes d’El Puig com ortografia discrepant, divergent, diferent, no oficial, pero mai de la vida poden insinuar –ni menys afirmar– que es inventada.

Si la critica fora certa resultaria que bons classics valencians (Jaume Roig, Joan Esteve, Miquel Peres, Isabel de Villena...) i no classics cometien faltes d’ortografia ¡¿?! ¿No veuen l’absurt? Resposta: no.

¿S’atreviria algu d’estos o uns atres a afirmar que hi ha faltes d’ortografia en el Poema del mio Cid, en el Libro de Apolonio, o que Juan Manuel, Gonzalo de Berceo, l’archipreste de Talavera o Juan de Mena escrivien incorrectament? ¡A vore quí tira la primera pedra!

Immunes al coneximent

¿Per qué passa aço? Perque es practíca una llingüistica ideologica, que forma part d’una ciencia ideologica. Es tracta d’una classe de coneiximent insensible a la contrastacio empirica –terraplanisme– i, en conseqüencia, dogmatic. Sempre quedarà el recurs a l’autoritat de les universitats i de la ‘romanistica internacional’ que els donaran la rao.

Es en esta categoria de saber a on s’ha d’incloure a Gonzalo Sánchez, l’autor de les dos noticies, i tambe a molts atres que he anat senyalant aci i en alguns atres llibres.

Ad estos inquisidors o aprenents d’inquisidor els va la dita ‘Roma locuta causa finita’ (quan ha parlat Roma, tots han de callar) i no la que apunta a l’humiltat socratica del coneiximent cientific ‘nomes se que no se res’. Estos tenen dificultat en conviure en veritats cientifiques com que la llum es simultaneament corpuscul i ona (o es correcte o es una falta d’ortografia, pos ni lo u ni lo atre o lo u i lo atre al mateix temps), en el principi d’indeterminacio d’Heisenberg (impossibilitat de coneixer en precisio determinats parells de magnituts fisiques observables), en la paradoxa del gat de Schrödinger (que pot estar viu i mort), en la llogica borrosa (admet valors distints a verdader i fals), en l’incertea meteorologica, en els rius que no ‘moren’ en la mar...

La repeticio

Encara que la noticia ha eixit dos dies (6 i 7-febrer-2025), el contengut del segon no aporta cap de novetat significativa respecte al primer, es mes, hi ha reproduccions de trossos, lletra per lletra. Ya se que es tracta d’omplir i d’estirar el ‘escandal’ (documentada des dels sigles XIV-XV, i les variants mes freqüents ‘escandel’, ‘escandil’ i ‘escandol’; CIVAL), pero es podia dissimular un poquet. 

Un dubte, m’agradaria saber en quína Facultat de Comunicacio o de Periodisme li aprovaren a Gonzalo Sánchez ‘Redaccio Periodistica’.

Referencies bibliografiques

(DHIVAM) Diccionari historic del idioma valencia modern

(CIVAL) Corpus informatitzat del valencià, AVLl 

(DNV) Diccionari normatiu valencià

N. b. Levante-EMV hauria de ser un poc mes exigent en els colaboradors. Front a l’equilibri de les aportacions de José Luis Villacañas, per eixemple, trobem «L’odi virtuós» (Levante-EMV 27-1-2025: 4) de Benno Herzog (sociolec) i Marilda Azulay (arquitecta) sobre la massacre-genocidi de Gaza, mostra de tendenciositat, desinformacio i inhumanitat. Es la prova que els tituls no correlacionen en el trellat necessariament. 

N. b. La necrologica de Francesc Piera (Levante-EMV 3-2-2025: 39) firmada per Isabel Olmos es un eixemple canonic de distorsio embellida de la figura i obra del mencionat periodiste. Ho dic en coneiximent personal de causa.