L’Ajuntament de Valencia, format per Compromis i PSOE aprofitarà la remodelacio de la plaça l’Ajuntament per a eliminar l'estatua de Vinatea.

L'actual govern de l’Ajuntament esgrimix com argument “aplastant”  l'opinio d'un 0,002% de participants i que “los vecinos no la aprecian” (la estatua), fins i tot que no coneixen a l'ilustre valencià. Potser el problema siga que mes que memoria historica alguns practiquen la memoria selectiva i nomes els interessa aquella que defenga o difonga la seua ideologia partidista.

De no ser así, sabrían que Francesc de Vinatea va ser jurat en cap que va defendre els Furs i les llibertats valencianes fron al rei Alfons II de Valencia.

El rei Alfons, anomenat el Benigne per certa blanor de caracter que aumentà en la seua maltia, lo va aporfitar la sogona muller, Leonor de Castella.

Èsta comença demanant-li per al seu fill, l’infant Ferran, les donacions d’Alacant, les valls d’Elda i Novelda, Oriola i Guardamar.

Pero la reina no es donava per satisfeta i li exigi al rei noves donacions: Xativa, Alzira, Morvedre (Sagunt), Morella, Burriana i Castello.

Els valencians de les anomenades villes protestaren perque aixo era anar contra els nostres furs i privilegis. Varen recorrer als representants de Valencia, donat lo molt que representava com cap del Regne, sobretot, quan se tractava de defendre els Furs.

Els jurtats i consellers de Valencia varen fer seua la causa per entendre que eixes donacions constituien un contrafur. Alertaren a tots els habitants i els prepararen armats per a lo que poguera ocorre per la reclamacio davant el monarca.

Ningu conseller es va tirar avant dasta que se va presentar Francesc de Vinatea. Èste se dirigi en els jurats i demes consellers de la ciutat de Valencia al palau a on es trobaven Alfons i Leonor. I, davant d’ells, parlà Vinatea demanant la revocacio al rei de les donacions, no sense advertir, per a evitar alegacions d’ignorancia, que si algu s’oponia a lo demanat moriria sense misericordia alguna, “tostemps salvada la vostra persona e no altra, passara lo que passara despres”.

Llavors el rei reconvingue a la seua muller. “Oh, reina! ¿Esto es lo que querías oír? A lo que ella replicà: “Señor, no consentiría el rey Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que él no los degollase a todos”. I el monarca encara digue a la seua muller: “¡Reina, reina! El nostre poble es franc e no aixi subjugat com es el poble de Castella, car ells tenen a Nos com Senyor, e Nos a ells com bons vasalls e companyons”. Despuix de lo qual s’alçà, se retirà i no se passà avant en l’assunt de les donacions.

Vinata representa la defensa de nostra essencia, de les nostres llibertats... del fet valencià. El que no admet l'injusticia a la que mos volien sometre per ingerencies foranes. Es l'espill a on deurien mirar-se els politics actuals, en la seua immensa majoria, al servici del catalanisme o del centralisme, mai del valencianisme. Eixa estatua els recorda en la seua consciencia que hague personages valencians que antepongueren la seua llealtat al Regne de Valencia, fins i tot la seua vida (mori al poc temps de forma "estranya"), a atres interesses despersonalisadors. I aixo incomoda, i molt.  

Inclus han intentat desprestigiar el fet de Vinatea acusant-lo de “machista” per haver assessinat a la seua dona i amant.

Sent cert, analisar els successos de temps passats (mes de 700 anys) en la mentalitat de hui, es fer un mal us de l'historia. Aço no es intentar justificar un fet com eixe, faltaria mes, pero si que tenim que contextulisar-lo.

En l'Edat Mija del comportament de la dona depenia l'image publica del marit. L'adulteri en aquells temps era el pijor dels pecats quan ho cometia, llogicament, la dona. I no era homicidi que un marit matara a la seua dona adultera i al seu amant. A la dona se li exigia que fora María, no Eva.

Vinatea, despuix d’estos fets, se presentà a la justicia en la ciutat de Valencia. El rei Jaume II l’eximi de les penes llegals per ser una qüestio d’honor.

Este poble no pot aguantar mes la despersonalisacio a la que, dia a dia, mos someten aquells que llunt de defendre-la, la denigren.I l'intent de llevar l'estatua de Vinatea de la plaça mes emblematica de Valencia, ho es. Vinatea le va dir al rei: “Cada uno de nos somos tanto como vos, pero todos juntos muchos más que vos”.

¡Despertem!