(Hiper) Cautelarissim

L’actualitat politica convida a l’enfrontament perque d’aço viu molta gent, i no es metaforic, pero hem de serenar els anims sense llevar-li gravetat al choc entre el llegislatiu (Congres i Senat) i el Tribunal Constitucional.

           1. Es un fet que la renovacio del TC (uns mesos) i la del Consell General del Poder Judicial estan empantanades (quatre anys) perque el Partit Popular es nega a acceptar el model que fins ara funcionava (be manara el PSOE be manara el PP).

            2. Se sap, sabem la ciutadania, que els membres del TC, proposts per quotes partidistes, responen genericament a un component ‘conservador’ o progressiste’, segons la procedencia, pero que l’actuacio hauria de ser exclusivamernt garant de la llei. Per contra, el CGPJ es un orgue ‘administratiu’ i de ‘poder’.

            3. No hauria de ser pero... Les Corts aproven canvis llegislatius per mig d’esmenes introduides en unes atres lleis sense tindre res que vore en les normes afectades. Es el cas que nos ocupa: es pretenia reformar la renovacio del TC.

            4. Es habitual que en la llei de presuposts generals se n’adjunte una atra, dita d’acompanyament, aliena i que servix per a modificar moltes atres disposicions (cinc, deu o les que siguen). Aço impedix el corresponent debat i ‘desampara’ a diputats i senadors minoritaris (partits). El mecanisme l’han usat, reiteradament, tant el PSOE com el PP sense que s’haja caigut el cel.

            5. El TC tan estricte en esta peticio d’ampar del PP, en anteriors ocasions nomes ha recordat que no es adequat utilisar esta formula de reforma normativa.

            6. Es de veres que la cautelarissima solicitada pel PP tenía per objecte protegir un dret, dels diputats, que era irreparable si s’aprovava la llei. Cert, pero discutible, perque sempre que es produix un fet similar, en la llei d’acompanyament, apareix identic perjuï. I ademes, el TC no considerà tal dany, irreparable, quan fon expulsat (22-10-2021) el diputat de Podemos Alberto Rodríguez, en compliment d’una sentencia del Tribunal Suprem d’inhabilitacio activa (per a presentar-se a eleccions), pero no passiva.

            7. El govern fara be en presentar una nova proposta especifica per a renovar el TC i el CGPJ (diga lo que diga Europa). Com en tantes atres vegades, està facultat a variar les condicions... com el quorum necessari per a l’eleccio dels membres caducats. I no es pot oblidar quan el PSOE, fa uns anys, demanava amples majories en la renovacio.

            8. Es pot constatar que cap atra volta, en els anys que portem de democracia, el TC ha suspes el proces de tramitacio-votacio d’una llei... perque com se sap, interve una vegada aprovada la norma. En cas contrari estem davant del fenomen conegut com a ‘precrim’ (s’actua contra el ‘predelinqüent’ abans de cometre la falta) o la ‘presancio’ quan la Reina Roja de Lewis Carroll castigava als subdits abans de delinquir.

             9. ¿Hi havia irregularitat processal en la tramitacio llegislativa del Congres i del Senat?, ¿sera una intromissio judicial?

           10. Es manifest que els membres que tenen el mandat caducat, tant en el TC com en el CGPJ, son ‘okupes’ dels carrecs i que passat un temps prudencial, uns mesos, haurien d’haver renunciat al lloc... pero la ‘responsabilitat’ es la responsabilitat i els ‘diners’ son els diners. ¿A quí li amarguen 170.000 euros a l’any?. (v. J. Masia, “Quan els okupes son els juges”, 15-9-2022).

             11. Tot lo mon pot comprendre que no poden ser juges i part. Yo no puc decidir sobre lo que me pot perjudicar o beneficiar directament. No caldria que els recusaren... s’haurien d’abstindre.

             12. El govern i les cambres llegislatives han acatat la sentencia, contra la seua voluntat que s’ha vist majoritaria. El dany que es causava als diputats contraris a la norma perjudica a la majoria ¿?. Es bo recordar quan l’expresidenta de Madrit, Esperanza Aguirre, cridava a l’insumissio fiscal contra l’eixecutiu socialiste o l’actual, Isabel Díaz, convocava a la desobediencia contra la dictadura, sanitaria, en la pandemia de covid-19.

             13. I les presses en convocar estos plens del TC s’han transformat en relax a l’hora de ratificar els membres que ha triat el govern... i no parlem dels assunts que l’alt tribunal te aparcats i per resoldre des de fa anys...

            14. I...

A pesar de tot, preferixc uns organismes ‘politics’ a unes institucions ‘endogamiques’.

 

Imagens: blogspot.com, Youtube

 

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.