Les sifres: veritat / mentira*

Casi tot lo mon ha acusat al govern de no dir la veritat en els morts ocasionats pel coronavirus. ¿Ha estat mentint? En puritat, no.

M’explique, qualsevol investigador sap que a l’hora d’analisar un fet –epidemiologic, sociologic, fisic, economic, conductual...– es comença per acotar l’objecte. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, s’ha cansat de repetir que nomes es contabilisen a efectes serials els morts diagnosticats de coronarivus i que es una definicio ‘exigent’. No es correcte el terme, es nitida i es la ‘oficial’ (europea i de l’OMS), pero no es comprensiva.

Me torne a explicar. El comput es facil perque a soles val el diagnostic, pero deixa casos fora perque hi ha molts morts (¿el doble?, ¿el triple?) que tenint ‘sintomes compatibles’ no s’han inclos. El defecte no es dels contadors, sino de la caracterisacio. Si es mes extensa generarà mes problemes. ¿Son usuals definicions tan estrictes en unes atres malalties?

Simplement els deixe un parell d’eixemples per a la reflexio. U, l’adscripcio d’una parla a la categoria de llengua / dialecte... ¿ho comprenen?. Dos, quan nos referim a ‘vells’ o ‘ancians’ ho podem entendre en els aspectes mental, fisic o cronologic; segons la perspectiva que triém variarà la gent inclosa en la categoria. ¿Tots els vells cronologics son vells fisics?, ¿tots els vells fisics son vells mentals?, ¿tots els vells mentals son vells cronologics?, ¿estem mentint quan seleccionem atenent a u dels tres criteris?

I passa lo mateix en les ‘antiguetats’...

Les sifres: el govern no sap contar

Era lo que li faltava. Que les sifres diaries son falses o inexactes.

Qualsevol que sapia matematiques de primaria o estadistica basica o epidemiologia elemental (cosa que alguns ya dominem), coneix que hi ha cantitats homogenees i heterogenees i que no es poden sumar peres i pomes (com be digue l’exalcaldesa de Madrit Ana Botella).

Si la definicio de cas era (a) diagnosticats i (b) morts, sense (a) no es computa la victima (b). Els que falten per ‘causes compatibles’ es poden contar, pero no afegir a la serie.

Si pon ous, te bec d’anet, nada i fa qüec qüec es altissimament provable que siga un anet, pero si pon ous, te bec d’anet i nada pot ser... un ornitorrinc. ¿S’enten lo que vullc dir?

Tot anava relativament be en l’informacio (contagiats, morts, hospitalisats i recuperats), fins que a mitant d’abril alguns dirigents politics insinuaren (basant-se en les peticions de la justicia) que les cantitats eren inexactes o falses. Començaren a traure pit les autonomies del PP (Madrit, el president del partit en Extremadura...) i alguna atra com Catalunya que ‘donava totes les sifres’ (registre de morts i funeraries).

Nos trobem en els casos ortodoxos (provats) i en els heterodoxos (compatibles). Posats a contar...hauriem de revisar tots els decesos de febrer, de giner i de mes arrere (si fem cas a l’hipotesis que assegura que este coronavirus ha estat anant i venint en unes atres temporades).

Pensant be, suponc que en les reunions telematiques semanals estat-autonomies (dos voltes) estaria clar quína informacio s’havia d’arreplegar i facilitar ¿no? Quan algunes autonomies mamprenen, aparentment, a fer l’haca, ha fet falta una orde ministerial explicita... ¿era precis?

Tot este soroll contable te dos objectius: u, sembrar el dubte entre els ciutadans de que l’eixecutiu no sap contar, i dos, que les institucions europees nos criden l’atencio. Aixina ha segut, l’OMS ha demanat –sense citar– major claritat.

Vist lo vist. ¿Els membres de l’Unio conten igual que Espanya?, ¿fins ara s’ha fet aixina?, ¿ha enganyat China en les sifres?, ¿cóm podem interpretar els 17.000 contagiats dels que informà França en un dia (16-4-2020)?, ¿s’han tengut en conte els asintomatics? (Espanya diu que si, i China començà a detectar-los a primers d’abril), ¿quíns països estan aplicant PCR? (que son les proves que es fan aci i les mes fiables)...

Personalment no me crec les sifres de China, pero tampoc les d’Alemania, Brasil, Russia...¿qué he de dir de les cantitats d’Africa o d’Asia, en conjunt? Naturalment i a pesar de lo enormes que son, dubte de les d’Estats Units (en vora una trentena de millons de persones sense sanitat). Per posar alguns eixemples.

Tot aço planteja dubtes metodologics. ¿Estan tots contant lo mateix per a que les series historiques siguen comparables? Crec que no...

Els acusadors, acusats

A voltes, abans de criticar (llegitim), u ha de mirar al costat o darrere... ya ho digue Crist: qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra.

En tot el seu dret, la diputada popularista Cayetana Álvarez de Toledo li exigia a l’eixecutiu que contara be els decesos, que diguera el numero exacte. Hauria d’haver mirat primer als seus...els morts en l’atentat del 11-M (llançats contra l’oposicio), els morts en l’accident del metro de Valencia (manipulats a l’extrem) i els morts en l’accident del Yak-42 en Turquia (una mostra de tergiversacio i indecencia).

Pero no se li pot demanar vergonya a qui no en te ni memoria a un peix.

Sense furgar massa en la ferida. Els que no tardaren ni deu segons en criticar que el president del govern Pedro Sánchez es botava la quarantena i visitava una fabrica de respiradors i qüestionaren que fora ‘una activitat essencial’...han obviat que l’expresident Mariano Rajoy practicava deport fora de sa casa...i tambe han obviat que la presidenta de Madrit, Isabel Díaz, acompanyada del president del PP, Pablo Casado, visitaren Ifema (i les televisions darrere...). ¿Activitat essencial?

La noticia: centre i periferia (I)

Sabiem (alguns) que quan plou en Madrit, plou en tota Espanya (guarde de fa molts anys la prova escrita). Per aço no m’estranya el comportament de la major part dels mijos de comunicacio.

¿A qué ve la pluja? A conte del material sanitari comprat en tercers països i que nomes ha aplegat per al govern central i per a la Comunitat de Madrit i alguna atra.

Aixina varem vore cóm la presidenta Isabel Díaz rebia a peu d’avio els subministres medics que havien adquirit...perque ho tragueren totes les cadenes i suponc que tots els diaris. Pocs o ningu saben que casi simultaneament, un dia abans i un parell de dies mes tart aplegaven aci dos avions en la mateixa carrega comprada pels ‘ineptes’ del Botanic II. Alguna noticia haviem tengut del primer enviament...perque se l’havia atribuit la Comunitat de Madrit. Tampoc hem sabut que ha vengut mes material sanitari en tretze avions (alguns exclusius nostres)...

¿Per a qué els vaig a contar mes? Que l’alcalde de Madrit assistia a la demostracio d’un dron per a vigilar la ciutat...

La noticia: centre i periferia (II)

Per deformacio professional me fixe en estes coses, minucies, detallets sens importancia, pero que conformen la ‘realitat’.

Hem sabut que Galicia feya tests rapits de coronavirus una semana abans que totes les atres autonomies. Hem sabut que Galicia –per son conte– anava a realisar un amplissim estudi de seroprevalencia (quan el govern porta anunciant-ne u estatal fa dies). Hem sabut que hi havia una comarca totalment confinada en Catalunya. Hem sabut que Inditext aportava ajuda ingent. Hem sabut que l’eixercit alçava o ajudava en els hospitals provisionals de Barcelona i de Madrit (d’Ifema coneixem fins els quilometros de canonades). Hem sabut que la Seat fabricava respiradors. Hem sabut que la madrilenya Hersill construia respiradors. Hem sabut que el govern vasc reclamava atencio a la ‘especificitat’. Hem sabut que el goven catala ‘reponsabilisa’ al central d’un possible (i crec que provable necessariament) increment dels contagis en recuperar-se l’activitat no essencial...

Hem ignorat que la Ford tambe construia maixqueres facials. Hem ignorat que Temel i Power Electronics produien respiradors. Hem ignorat que tallers fallers oferien ajuda. Hem ignorat que les poques empreses textils que encara queden aci s’han reconvertit per a elaborar material de proteccio. Hem ignorat que hi ha companyies punteres en la confeccio de bosses de plastic biodegradable per a us sanitari. Hem ignorat que la Generalitat ha alçat tres hospitals provisionals ella a soletes (alguna tele s’ha enrecorda’t quan ya estaven montats) i ha acondicionat algunes plantes de l’antiga La Fe de Valencia...

Hem ignorat practicament tot lo que no passa en Madrit, Païs Vasc i Catalunya o en l’hiperbolica Cantabria (pel seu president).

De justicia es reconeixer lo que hem fet els valencians per nosatres i per al atres (cosa que en esta uep s’ha publicitat...)

La transitivitat: regles i excepcions

Per experiencia se que quan es fa una regla, lo millor es que no tinga excepcions o les minimes (una o dos) i molt pero que molt justificades. En cas contrari, lo mes segur es que la norma siga un colador.

 Aci, si fas cas, tot lo mon te una rao de pes per a que s’atenga la seua especificitat (algunes son inexistents o compartides).

Comencem per les activitats no essencials. Si per definicio son accidentals, han de parar. El govern feu lo que pogue i quan pogue per a tallar-les i li valgue dures critiques de l’oposicio i de la patronal...que passats 15 dies (9 efectius) estava que se’n pujava per les parets. La pugna entre els poders factics-economics i el govern (entre PSOE i Podemos) i l’oposicio, ha aguaitat pel finestro. Inclus yo entenc que la ‘paralisacio’ total no pot durar en exces, pero d’ahi a acceptar totes les alegries dels mes variats colectius i interessos grupals va com del cel a la terra.

Obsessiva ha segut la qüestio de quàn podrien tornar a eixir els chiquets al carrer (ho comprenc). Els sicolecs, pedagocs, associacions de pares i agrupacions de petanca que amparen la peticio, sempre afigen que acompanyats d’un adult i en les mides de seguritat necessaries.

Reiterada la reclamacio d’alguns deportistes per a poder eixir a practicar les seues especialitats, perque eixa era la seua faena...¡guardant la distancia de seguritat! (¡Com hem vist en França i en uns atres països!).

En l’ambit futboler, a primers d’abril saltà la noticia de que la Real Sociedad anava a entrenar en uns dies, a porta tancada i en grups de dos i separats. Immediatament el govern li recordà a l’equip que no podia fer-ho.

Si parlem de malalts...parlem de morts. Es inhuma no poder despedir-se dels pares o d’un familiar. Al remat, en algunes comunitats es permeten visites de tres persones ¡en les sabudes mides de seguritat i de distanciament!, (com en Madrit i m’han contat algun cas...).

¡Cóm no! Hi ha una atra situacio ben important per a una parella: el part, al qual es convenient que vaja el pare. El cor de peticionaris fon una associacio de matrones i enseguideta, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, rectificà l’orde i autorisava la presencia del conjuge...

I ya posats, a mitant d’abril, la patronal empresarial AVE reclamava que es plantejara la represa de l’activitat productiva... ¡en les pertinents mides de seguritat!

Si s’observa, tot son situacions comprensibles.

La llei nomes deixava eixir al carrer per a lo essencial, per a passejar al gos i per a traure chiquets autistes (perque alguns tenen problemes d’agressivitat).

Estes excepcions les veem normals i inqüestionables (encara que sabem que mes d’un propietari d’animalets...socialisa, vullc dir, van a raonar).

I ara anem a la transitivitat i les excepcions. Si s’autorisava que la Real entrene...els deportistes tambe podrien eixir...i si estos podien, els chiquets i els pares tambe, i per llogica s’havia de poder anar a un soterrar i, per supost, podriem acompanyar al malalt i, naturalment, a la dona en el part.

I al remat, yo que no soc essencial, ni tinc gos, ni se m’ha mort ningu, ni tinc un malalt que acompanyar, ni un chiquet que traure, ni practique deport...¿per qué no puc eixir al carrer?

Tots estos defensors de les causes justes –que ho son–, s’han plantejat cóm es controlarà tot aço, ¿un policia darrere de cadascu?. Quan es produixquen els contagis, perque es produiran, ¿eixiran experts, directives i associacions a acceptar la responsabilitat?...no, seran els primers en acusar al govern d’haver autorisat l’activitat.

El futur immediat: orde i desori

I per a acabar, la desescalada, el desconfinament, la llibertat condicionada. Tot lo mon, o casi, me referixc als dirigents politics, ha reclamat la seua especificitat, originalisat, idiosincrasia, peculiaritat, particularitat, singularitat, per a que el seu territori tinga un tracte diferencial i diferenciat en el proces de tornada seminormal a la vida diaria.

La voluntat de l’eixecutiu ha segut atendre uns marcadors, uns estadistics, que garantisaren una minima seguritat per a tots (estic a favor d’un tracte asimetric). Personalment opine que no s’hauria d’haver fet abans de tindre les primeres informacions de l’estudi de seroprevalencia (entenc la complexitat de l’investigacio, pero ¿tant costa el disseny experimental?).

Els menors eixiran acompanyats per un adult. Les estrictes mides de distanciament i evitar la socialisacio...es compliran el primer o el segon dia (i en molts casos ni aço). Sera ‘inevitable’ la vulneracio...¡igual m’equivoque!

Simultaneament començaran els agravis comparatius: poblacionals (si un adult pot acompanyar a un menor, ¿pot l’adult eixir a soles?); economics (si poden obrir les llibreries, ¿per qué no una tenda de roba?, ¿per qué no un bar?); territorials (si la comunitat X te un index de transmissio baixissim o irrellevant, ¿per qué ha de tindre les mateixes reserves que la comunitat Y que encara no veu l’eixida del tunel?); sectorials (si hi ha movilitat per als menuts, si obrin determinats comerços...¿per qué no es permeten els oficis religiosos?); discrecionals –perque hi haura una certa llibertat ‘autonomica’– (si un territori permet els ‘mercats ambulants’, ¿per qué un atre els prohibix?)...i moltes mes situacions que cadascu haura pensat...

Se que els experiments es fan en llimonada, pero yo deixaria als dirigents de cada territori que aplicaren eixes idees tan brillants que tenen, pero en la condicio de que si reculen sanitariament...siguen ells a soles els que queden confinats novament...

La realitat s’engolirà qualsevol planificacio...i haurem de recordar noms.

I encara queda molt de bacallar per tallar.

 

* La serie s’ha escrit en l’informacio disponible fins al dilluns 20-4-2020.

Imagens: Pixabay (Silas Camargo Silao), Levante-EMV (grafic)
                  Pixabay (Parentingupstream), RTVE (grafic)
                  Pixabay (Sungmin Cho), Levante-EMV (grafic)

www.inev.org