Fa temps vaig analisar, en dos articuls que es donaren a coneixer en esta mateixa pagina d’internet (14 i 17 de juliol de 2017), una serie de cites que apareixien en el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL). En ells vaig demostrar que esta ferramenta informatica, que podia haver segut ser molt bona –per la cantitat d’informacio que arreplega–, en realitat no es massa fiable, perque en una chicoteta mostra triada aleatoriament, en aquella ocasio, trobi massa irregularitats –per dir-ho suau– per a pensar que poguera tractar-se d’una concatenacio d’errors.
En principi no pensava tornar sobre la qüestio, pero he vist que lo que vaig mostrar en els dos articuls mencionats no era mes que la punta de l’iceberc, com he pogut comprovar posteriorment.
En este cas tractare sobre l’adverbi ‘després’, que vaig vore documentat vintiquatre voltes –per a la meua sorpresa– en els sermons de sant Vicent Ferrer. Per a contextualisar l’epoca en la que tingueren lloc, recordare que este religios valencià naixque en l’any 1350 i faltà en 1419, predicant en llengua valenciana per gran part d’Europa.
Vullc deixar clar, que aço fon una sorpresa pel fet de que eixe adverbi de temps no l’havia vist mai en els sermons, i aixo que me n’havia llegit uns quants. Per una atra part hi ha una obra de Gret Schib, Vocabulari de sant Vicent Ferrer, publicada l’any 1977, que arreplega les peculiaritats de la llengua dels sermons, i en la que ‘despres’ tampoc apareix per cap de lloc.
I es llogic, ya que es tracta d’una forma mes moderna i en texts d’eixa epoca lo habitual es vore escrit ‘apres’, ‘depus’, ‘despus’,‘despuis’ o ‘despuix’, totes elles sinonimes. Dit aço, vejam qué ha pogut passar per a que l’adverbi en qüestio aparega citat com si fora un vocable d’us normal en els sermons.
Abans he de dir que la font de les cites del CIVAL es l’obra Quaresma de Sant Vicent Ferrer (predicada a València l’any 1413), en l’introduccio, les notes i la transcripcio a carrec de Josep Sanchis Sivera (canonge de la Catedral de Valencia), editada per l’Institució Patxot de Barcelona en 1927.
Lo primer que em crida l’atencio, en fullejar el llibre, es que en l’introduccio –supostament de Sanchis Sivera– apareguen paraules i expressions com ‘emplenà’ (valencià: ompligue), ‘sofert’ (sofrit), ‘rancúnies’ (rencors), ‘coïssors’ (coentors), ‘fou’ (fon), ‘encisadora’ (enchisadora, encantadora), ‘avui’ (hui), ‘arrencava’ (arrancava), i tota una serie de formes verbals en una morfologia estranya al valencià: ‘encarrilés’ (encarrilara), ‘donés’ (donara), ‘deslluís’ (deslluira), ‘vingués’ (vinguera), ‘decidís’ (decidira), ‘entengués’ (entenguera) i ‘comprengui’ (comprenga), entre moltes atres. Tambe apareix, prou a sovint, el possessiu ‘seva’ (seua).
Aço presentant nomes una chicoteta mostra de lo que es l’introduccio, pero per si no n’hi havia prou, trobem tambe frases com: “Fent ressonar [Sant Vicent] el seu català de València per tots els àmbits de l’Europa oriental”, “Obra patriòtica considerem la publicacio dels sermons catalans”… tot aço en l’any 1927. Encara que fa casi cent anys, no deu d’estranyar-nos, perque en eixa epoca ya era prou evident l’accio pancatalanista.
Tenint en conte aço, em costa creure que totes eixes paraules i expressions pogueren eixir de la ploma del canonge valencià, perque la seua extensa produccio lliteraria està escrita majoritariament en castella, i no hi ha res que em faça pensar que l’introduccio l’escriguera tal com fon publicada. Lo que pogue ocorrer, en el millor dels casos, es que la redactara ell, i l’editor la traduira adaptant-la totalment al catala, afegint alguna cosa de la seua collita, perque les frases que acabe de citar destilen un pancatalanisme que el nostre escritor –analisant la seua trayectoria– estic convençut que no compartia.
Be, puix en el CIVAL han pres com a paraules de Sant Vicent les que du el text que precedix a cada u dels sermons i que indica quan es predicà el mateix. Per a vore-ho mes clar transcric fidelment de l’original el següent eixemple:
[XVIII]
[DIMECRES DESPRÉS DE LA SEGONA DOMINICA DE QUARESMA]
[Dia 22 de març]
Nostre sermó de present serà del sant Evangeli de huy, e conté molts secrets a informació de nostra vida.
Primo: Ave Maria
Per entrar en la materia del sant Evangeli que·us vull declarar, sapiats que a salvació de hom concorren tres coses: primo, ordenació de Deu, eternal; 2.º, la passió de Jhesu Xrist, temporal; 3.º, subjecció de la creatura, actual… i
En cada una de les vintiquatre cites, ‘després’ està tret sempre de la frase que precedix als sermons –en l’eixemple que acabem de vore, la que va en mayuscules–. Dels sermons –stricto sensu– no n’han pogut traure cap, perque el dominic valencià usava, preferentment, els adverbis ‘apres’ i ‘despuix’, per est orde de preferencia, i ‘despres’ no apareix mai.
La frase previa es cosa de l’autor de la transcripcio o de l’editor –pel qual m’incline decididament en este cas–, perque en els atres sermons consultats, estes frases, que solen anunciar el dia de la semana i l’epoca de l’any en els que foren predicats, apareixen sempre en llati. Vejam un eixemple: “SABBATO POST DOMINICAM IV POST TRINITATEM”ii. En l’obra editada per l’Institució Patxot tot fa pensar que han segut traduides, afegint –en esta ocasio– ‘regularisacio’ ortografica i lexica.
En este cas una paraula escrita en 1927 –‘després’–, producte de la traduccio, apareix documentada com si formara part del lexic dels sermons de 1413. Es pot pensar que l’encarregat de seleccionar les cites creguera que la frase en qüestio formava part d’estos, i que desconeguera tambe que ‘despres’ no era paraula usada per Vicent Ferrer, atribuint-li-la ad ell totalment convençut.
Tot pot ser, pero comencen a haver massa coses ‘raretes’ com per a creure en casualitats. Lo ben cert es que qualsevol que consulte el CIVAL –que no te per qué coneixer tot aço que acabe d’explicar– pot creure que el terme que estem tractant –‘despres’– era d’us normal en aquella epoca, quan ni l’autor dels sermons ni els classics valencians del XV l’usaren mai.
i Quaresma de sant Vicent Ferrer (predicada a València l’any 1413), introduccio, notes i transcripcio per Josep Sanchis Sivera, Barcelona, Institució Patxot, 1927, p. 103.
ii Sermons de sant Vicent Ferrer, vol. II, col. “Els nostres classics”, a cura de Josep Sanchis Sivera prev., Barcelona, Barcino, 1934 (1971), p. 149.
Imagens: Manolo Gimeno i altardelmocadoret.org
Manuel Gimeno Juan, Filolec i escritor, llicenciat en Filologia Valenciana per
l'Universitat de Valencia i membre de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la
Real Academia de Cultura Valenciana (1977-2005)