EDITORIAL

El nom de Valencia i l’informe de la discordia 

Els politics tenen dos estrategies (entre unes atres) per a tractar els temes que els incomoden: la dilacio i la desviacio. La primera consistix en buscar la forma d’allargar els processos per a que la presa de decisio siga lo mes lluntana possible, de manera que el problema quede obsolet o tapat per problemes nous, o que el tema s’haja gelat i l’opinio publica ya no estiga tan sensibilisada; la segona consistix en remetre el problema a una atra instancia, crear una comissio, encarregar un informe ad algun expert o grup d’ells..., qualsevol accio que li permeta llavar-se les mans. (Lo que a l’hora servix com a forma de dilacio). L’eixemple paradigmatic d’esta actuacio fon la creacio de l’AVLl per part d’Eduardo Zaplana; a partir d’eixe moment, la polemica de la llengua quedava desviada cap ad eixa seudoacademia i ell podia desentendre’s.

ona l’impressio que l’alcaldesa de Valencia, Mª José Catalá, està utilisant les dos estrategies en estos moments. El nom de la capital valenciana, com tots els atres toponims en Espanya, estava en castellà. Fon Rita Barberà la que aprovà en 2017 que oficialment se poguera escriure en castellà: Valencia, o en catala: València. (Ad esta segona forma li diuen valenciana, pero aixo es nomes per a continuar enganyant als bovos valencianets). El govern del Rialto (Compromís+PSOE) en l’any 2019 suprimi el toponim en castella per a deixar com a oficial unicament el catala.

Este mes de març (prensa del 21-03-25) Catalá ha demanat un informe sobre el tema. Han passat casi dos anys des de que assumi el carrec. Dos anys perduts, i ara passaran mesos i mesos mentres se redacta l’informe, se du al ple, se debat ─debat que abans era mes comodo pero que s’ha tornat mes incert degut als ultims canvis haguts en l’equilibri de forces en l’Ajuntament (dos regidors de VOX ─soci de govern─ han segut expulsats de la formacio)─. A continuacio ve el periodo d’exposicio per a les alegacions i una nova aprovacio pel ple. Encara falten un informe de l’AVLl i un atre del Ministeri. Pensem que es llicit sospitar que els temps estan medits per a que no done temps a complir els tramits abans de que finalise la llegislatura. El toponim quedarà en catala pero l’intencio “valencianista” de l’alcaldesa no se podra qüestionar.

Lo de demanar un informe es clarament un assunt de desviacio; ya se n’han fet molts, tots els que puga necessitar. Li recomanem el que feu el doctor i academic Lleopolt Peñarroja (octubre de 2016), que no deixa dubte de cóm s’ha d’escriure el nom del cap i casal. Ademes, ¿acas a on governen els catalanistes van en tants miraments?

L’expert designat per a fer el treball es Abelard Saragossà. Professor d’universitat jubilat i membre de l’AVLl, forma part de lo que denominen tercera via. La conformen alguns filolecs sorgits dins del catalanisme que, sense qüestionar la sacrosanta unitat de la llengua i la subordinacio del valencià al catala, reivindiquen com a valides formes valencianes que hui per hui son despreciades com vulgarismes a evitar. Per a que nos entengam: els pareix be que l’amo catala nos tinga agarrats en una correja, pero que no tire tant que aplegue a ofegar.

La postura de Saragossà des de fa uns anys respecte al nom en disputa es que s’ha d’escriure en accent agut: Valéncia, que es com se pronuncia i com s’ha pronunciat i escrit sempre per part dels valencians.

Automaticament el catalanisme s’ha posat dels nervis. Anticipant-se a un dictamen que, si Saragossà es coherent en lo que ha estat defenent, sera favorable a la denominacio valenciana autentica, han mampres a criticar-lo els seus propis colegues catalanistes. 

En particular, un grup d’antics alumnes ha escrit una carta a Saragossà (w.racocatala.cat, 25-03-25) en la que li recorden cóm “ens contagiaves la teua estima pel valencià, per la ciència i per l’esperit crític”, manifesten estar decepcionats per “la teua col·laboració amb qui només te com objectiu exterminar el valencià i la cultura dels valencians” i li demanen que no faça l’informe per a evitar-los la decepcio, recordant que “escoltàvem amb il·lusió la teua defensa a ultrança d’aquesta nostra llengua que volen fer desaparéixer”.

La primera observacio es la naturalitat en la que parlen de defendre el valencià mentres escriuen de la manera en que ho fan. En realitat la carta no s’enten en absolut en eixos termens. Pero si alla a on escriuen valencià, posem catala, s’enten tot perfectament. Perque per ad ells el valencià nomes es una forma corrupta del catala, despreci que es inevitable si acabes la carrera de filologia catalana.

Per una atra banda, hem de llamentar que el senyor Saragossà fracassara en el seu intent de, com diuen, contagiar l’estima per la ciencia i l’espirit critic; pero no ha d’estranyar-nos donat que cap dels dos conceptes formen part de la mentalitat catalanista, i aço ya ho hem raonat moltes vegades en anteriors escrits editorials.

Al fil d’aço queda l’afirmacio que fan ells mateixos: “No pretenem amb aquesta carta aportar cap argument lingüístic”. ¿I quíns son els arguments que utilisen? Que va a colaborar en determinats partits politics. Perque ad aixo se reduix la seua ciencia: a les motivacions politiques. I aixina fan en tot, sempre.

Image 1: Artespana
Image 2: Cofradia de la Virgen de los Dolores
Image 3: Wikipedia

Lea la revista completa en formato PDF aquí