Una fita en L'HISTÒRIA DEL REGNE

1

El Libre dels Furs escomença en les següents paraules: «En lo any de nostre Senyor M.CC.XXXVIII. nou dies de Octubre pres lo Senyor en Iaume per la gracia de Deu Rey Darago la ciutat de Valencia».

El Libre dels Furs arreplegarà el sentit de la plenitut del poder real i el criteri patrimonial del "Regnum", aixina com de l'institució de les Corts. El Monarca va erigir a la ciutat de Valéncia, una vegada capitulada, en «Cap i Casal del Regne».

El rei En Jaume d'Aragó fundà el Regne de Valéncia como a tal -any 1239- i el configurà com a unitat política i administrativa, dotant-lo de lleis pròpies i distintes de les qui regien en els Regnes d'Aragó i Mallorca i els comtats catalans i articulant una serie d'institucions de dret públic que permeteren, analógicament parlant, l'autogovern del Poble valencià.

El monarca volgué per raons jurídiques, polítiques i econòmiques impedir aumentar el poder senyorial i conseqüentment reforçar el poder dels ciutadans i l'engrandiment del poder real. El Rei, preocupat per la llibertat individual, implantà un sistema d'hòmens lliures, només serfs de la llei, regits per prínceps que saberen vanagloriar-se d'ordenar a hòmens i no a servitut.

El binomi «autoritas» i «llibertat» s'unixen en les institucions polítiques. El rei i el poble han de sometre's a l'imperi de la llei: La primera cosa que's cove a tot Rey es de guardar tots los manaments de sa lig, e que mostre al poble que ell te fermament sa lig, e que la volentat s'acord ab lo feyt" segons s'arreplega en el Libre de Saviesa.

La celebració de la festivitat del «9 d'Octubre» ha de ser un acte de goig, orgull i autoestima dels valencians per commemorar l'entrada oficial del rei Jaume I en la ciutat de Valéncia, fet que donarà lloc a la creació institucional del regne cristià de Valéncia per voluntat expressa d'un monarca conquistador i llegislador.

La commemoració d'este episodi es celebrà en una llitúrgia religiosa i un acte cívic de caràcter processional en influències d'unes atres cerimònies de l'eixercici de poder que refermava la sobirania règia.

Des de la mitat del segle XIV lo que havia segut una acció de gràcies de caràcter religiós, ara, quant se difongué la llegenda de l'intervenció divina de Sant Jordi en la batalla d'El Puig que derrotaren a les tropes del rei Zayyán, els Jurats de la ciutat i el Capítul catedralici elevaren a Sant Jordi junt a Sant Vicent Màrtir en màximes figures representatives de la cristiandat valenciana. La commemoració de la conquista de la ciutat el dia de Sant Donís seria celebrada utilisant elements d'unes atres festes sobiranes, en la participació conjunta en la comitiva dels estaments representatius de la capital del Regne que eren garants de les jurisdiccions i de la llibertat dels ciutadans.

Des del segle XIV, que és quan se commemorà el primer centenari de la conquista de la ciutat de Valéncia fins al dia de hui, s'ha rememorat la celebració del 9 d'Octubre en actes molt diversos, festa que ha anat evolucionant segons les circumstàncies polítiques i el sentiment patriòtic dels valencians. La processó cívica en els estandarts identificatius de la nostra història i l'acció de gràcies en la Catedral Valentina pel fet de l'incorporació de les terres valencianes a la Cristiandat no ha perdut el seu sentit original. Actualment, el símbol extern més significatiu de la celebració és la Senyera Real, que ha representat l'exaltació de la sensibilitat i emotivitat de ser i sentir-se valencià durant segles i el símbol emblemàtic d'una entitat política pròpia. Podem enorgullir-nos d'esta consciència d'identitat, tant clara, que tenim els valencians. En el transcórrer del temps, la festa es va convertir en una manifestació pública de consciència ciutadana i en un acte d'afirmació de la nostra identitat com a poble a on se foren afegint elements religiosos, institucionals, patriòtics, representatius de les corporacions locals i actes lúdics.

 

Las Provincias, sábado 9 de octubre de 2021
Image base: pixabay.com

José V. Gómez

José Vicente Gómez Bayarri es Licenciado en Filosofía y Letras, Doctor en Historia, Catedrático de Geografía e Historia, Académico de número de la RACV y Medalla de Plata de la Ciudad de Valencia.