Hem vist que els musulmans i jueus autoctons no havien deixat de parlar romanç en s. XIII, i es evident que els cristians protegits o “dimmis” tambe continuaven parlant-lo. Pero hem comentat les raons per les quals no es facil trobar referencies d’estos cristians, gens apreats pels musulmans o cristians que ostentaven el poder politic i religios, a pesar de que segurament eren prou numerosos, com en la Lisboa de principi del s XII, a on la mitat de la seua poblacio continuava professant el cristianisme. Ademes, que no siga facil trobar referencies als cristians dimmis, no vol dir que siga impossible.

En l’articul anterior hem ordenat cronologicament algunes cites que contradiuen als “rupturistes”, per les quals es demostra, que l’immensa majoria dels musulmans i jueus de l’Espanya musulmana parlaven en romanç en el s. XII i continuaren parlant-lo en el s. XIII. En relacio a la llengua dels cristians que vivien en territori musulmà, seria un destrellat pensar que els jueus i musulmans l’hagueren conservat, i en canvi els cristians l’hagueren abandonat, sent que el romanç era una llengua “acusada” de cristiana per haver evolucionat des del llati. Es evident que la “lengua Tholetana”, que entre 1175 i 1187 parlava el mossarap Galip o “mixtarabe Galippo”, no era una llengua derivada de l’arap sino del llati, mare compartida de la llengua dels valencians, a la que sempre hem dit i direm “llengua valenciana”.

Invents i manipulacio

Els invents tenen bona prensa quan signifiquen millores per a la salut, la ciencia o la calitat de vida (p. e. la fregona per a no llavar el pis agenollat), pero tenen una cara negativa quan es referixen a coses fora de la realitat o sense base. Est es l’aspecte que m’ocupa.

En la penultima polemica sobre la llengua valenciana i quína es la normativa mes adequada han eixit els valedors inquisitorials, dic d’alguns periodistes, a defendre l’unica veritat (la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –AVLl–) i la condena al foc etern dels discrepants (usuaris, pocs, de les Normes d’El Puig –NdP–).

Fins ara no els importava que les utilisarem perque de forma casi absoluta nos han ignorat, nos han ocultat, nos han censurat (si, els que no censuren, els mateixos). Ara tenen un problema perque Vox, en el govern del Consell, fa un us ‘meteorologic’ d’este sistema ortografic (publíca i borra tuits) i ademes considera que es el millor per a l’idioma valencià (una atra qüestio es que l’usen entre poc i gens, es un problema de congruencia, pero una cosa no lleva l’atra...).

Dic que l’armada invencible, per alguna prensa-periodistes, s’ha llançat com una fona contra esta practica i ha descarregat ad nauseam el topic de fa mes de 40 anys: es una normativa inventada en 1979 per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

En la primera mitat del XIII, Ibn al-Baytar (1190-1248), de Malaga, continuà donant noms de “simples” en la llengua “latina, que es la aljamía de al-Andalus”, en la seua obra “Kitab al-yami…”. En relacio a les obres de “simples” o productes basics farmacologics de que hem parlat, haurem de recordar el raonament d’Álvarez López, catedratic d’Historia Natural qui en “Comentarios históricos y botánicos con motivo de un ‘Glosario’ hispano-musulmán…”, escrigue que “nadie emplea nombres para designar lo que ignora o lo que no le interesa”, perque pareix que alguns no ho tenen clar. Recordar, que tant Ibn Buqlaris com Ibn al-Baytar, referencien el romanç valencià o algemia de valencia, dient-li “ayamiyya balansiya” o “ayamiyya sarqiyya” o de l’est d’al-Andalus.

En l’articul anterior, hem vist, que hi han “rupturistes” que califiquen la continuïtat entre el romanç o “ayamiyya” parlat en l’epoca de dominacio musulmana, i el romanç o algemia d’epoca de dominacio cristiana, com a “poc raonable” o “poc provable”, mostrant-se alguns d’ells especialment combatius, en contra de la continuïtat entre l’algemia valenciana i la llengua valenciana.

EDITORIAL

Sobre una falsa censura i terceres vies mortes

En este caloros estiu s’han produit dos noticies entorn a la llengua valenciana que tenen la seua transcendencia, una d’elles (provablement les dos) directament conseqüencia del canvi politic ocorregut en el govern, tant en la Generalitat com en molts ajuntaments i diputacions valencianes. El PP (en solitari en pocs llocs) junt a Vox (en la majoria) son decisius per a la governabilitat; es lo que deixaren les urnes en les eleccions municipals i autonomiques del 28 del passat maig.

La primera noticia partix de Burriana, a on el regidor de Vox, Jesús Albiol, responsable de l’area de cultura, ha decidit deixar de subvencionar el pancatalanisme en diners publics valencians (burrianencs); en concret, ha anulat la subscripcio (iniciada fa anys, governant el PP) per a la biblioteca publica de cinc revistes que promocionen eixa ideologia.

En articuls anteriors d’esta serie, hem tingut ocasio de comprovar, que el poble descendent dels “Gotos sive Hispanos” o hispanogots, que vixque “sots senyoria de moros”, independentment de la religio professada, parlava en romanç o algemia. Hem vist testimonis de fonts musulmanes i cristianes, que demostren que l’algemia valenciana prejaumina es l’antecedent i la base de la nostra llengua valenciana.