I

La pandemia d’este novedos coronavirus nos deixa sorpreses no nomes sanitaries, economiques i socials sino tambe idiomatiques. Al principi era general “el covid” (mes ‘natural’), pero a les dos o tres semanes començaren a apareixer en castella uns rars “la covid”, i tambe en valencià, “Portal informatiu sobre la COVID 19 a València” (anunci de l’Ajuntament de València, Lev-EMV, 5-4-2020: 25).

El principal motiu dels canvis es l’opinio de la Fundéu (RAE).

Est organisme explica que “La grafía recomendada para el nombre abreviado de la enfermedad por coronavirus es COVID-19, con mayúsculas, ya que se trata de la sigla inglesa de coronavirus disease, ‘enfermedad del coronavirus’. Dado que contiene el sustantivo enfermedad en su forma inglesa, su género es femenino (la COVID-19, mejor que el COVID-19)”. Reconeix que es l’Organisacio Mundial de la Salut qui ha batejat la malaltia com a ‘COVID-19’ i que si es vol lexicalisar usarém les minuscules ‘covid-19’, com en totes les atres patologies. Per al virus manté la denominacio ‘SARS-CoV-2’.

Sense considerar incorrecte l’articul masculi, diu que “El género femenino se toma del sustantivo enfermedad; al igual que sucede con otras siglas: se dice el SIDA porque es el síndrome de inmunodeficiencia adquirida o la ELA por la esclerosis lateral amiotrófica”.

Per la seua banda, el llingüiste Josep Lacreu opina (en el seu bloc, 3-4-2020) que hi ha paraules ambigües i esta podria ser-ne una. L’atribucio del genero –masculi– li vindria per l’analogia dels termens acabats en -id / -it, tots masculins, mentres que la forma femenina prove dels que coneixen l’orige angles de l’abreviacio.

Lo que no observa Lacreu es que l’analogia fa que la gent pronuncie ‘còvit’ (plana i oberta, seguint termens com ‘solit’, ‘vomit’, ‘obit’, ‘ensomi’, ‘portic’, ‘oli’...). Yo he sentit esta fonetica varies voltes (i no ‘covít’).

Anem a vore unes atres qüestions que nos poden orientar millor.

N’hi ha una previa i objecte de debat: l’identificacio del microbi en la patologia. Pareix que el virus provoca unes malalties que son la causa de la mort (es habitual la formula ‘ha faltat per coronavirus’, pero la verdadera causa no es esta sino la neumonia, l’insuficiencia cardiaca...). No soc expert, pero virus en tenim per a donar i vendre i la major part nomes ocasiona patologies benignes (que tenen noms). Ells son els desencadenants. Son causades per virus: la poliomielitis, el grip, la pallola, la pigota, la febra groga, les paperes, el tracoma... Ya veuen... virus ‘masculins’ i ‘femenins’.

Ademes, ahi estan les persones contagiades pel SARS-CoV-2... pero no han desenrollat cap sintoma (asintomatiques)... ¿es pot dir que han estat malalts? No se cóm es tracta aço en medicina. La resposta estimular del cos (com la d’un orgue) ¿es una enfermetat?

Pero no nos anem a posar fins i admetrem l’identificacio entre el covid-19 i la malaltia.

En primer lloc, com diu Fundéu, es una adaptacio-adopcio de l’angles ‘coronavirus disease’ (‘disease’ = ‘dolencia especifica’). Per tant, ‘covid-19’ es la ‘malaltia del coronavirus 19’. Ningun castellaparlant o valenciaparlant o francoparlant o italoparlant te el perqué ni la necessitat de coneixer este fet idiomatic, ni crec que li importe molt.

Sense tindre en conte l’orige angles, pareix morfologicament rar que siga ‘el virus’, ‘el coronavirus’ i ‘la covid-19’.

Sonava be la concordança en els modificadors directes: el nou virus / coronavirus, l’agressiu virus / coronavirus, el virus / coronavirus desconegut, el propi virus / coronavirus... pero sonava mal: la nova coronavirus-19, l’agressiva coronavirus-19, la coronavirus-19 desconeguda, la propia coronavirus-19...

L’atribucio inicial del masculi es produia perque sent una patologia se l’associava al generic ‘virus’ o ‘coronavirus’ i mes concret al SARS-CoV-2 (perque es consingerma del SARS-CoV-1). Estos bichets son molt prolifics: n’hi ha infinitat d’ells agrupats en diversos ordens (caudovirals, bacteriofacs, niuvirals, mononegavirus...) i en moltes families i generos (coronavirus, rotavirus...). Passa com en les bacteries i en tot el mon familiar d’estos sers microscopics.

II

Canviem a un segon escenari. Com be diu Fundéu, l’acronim o sigla ha d’anar en mayuscules, pero donada la condicio de malaltia, li toca la minuscula. Aixina passa en ‘depressio aïllada en nivells alts’ = DANA = ‘dana’ (lexicalisada). L’excepcio a la ‘minusculisacio’ es dona quan el sintagma inclou un nom propi (‘sindrome de Stendal’, ‘mal de Parkinson’).

I en tercer lloc son les consideracions lexicogenetiques. Com raona be Fundéu, en els acurtaments (abreviatures, acronims, sigles...), el genero del terme resultant sol ser identic al primer dels components: el FMI (Fondo Monetari Internacional), la FAP (Federacio Autonomica de Pilota), la UGT (Unio General de Trebaladors), la Fundéu (Fundación del Español Urgente), (el) l’INEV (Institut d’Estudis Valencians), (la) l’ONU (Organisacio de les Nacions Unides), el DNI / el deenei (document nacional d’identitat)...

La norma anterior no s’aplica al composts o derivats. En molts casos, el genero de la paraula resultant es correspon en un referent eliptic supost (hiperonim o categorial): (el) objecte (el tallaungles, el furgadents, l’eixugamans, el tapaboques, el parasol, el paracolps, l’obridor, l’estenedor, l’escorredor...); (la) maquina (l’impressora, la llavadora, la secadora, la llevaneu, la grua...), (el) aparat o (la) maquina (l’extractor, el llavavaixelles / l’escuradora, ‘el’ aspirador / ‘la’ aspiradora...), (el) lloc (el portaequipage, el mostrador...)...

Atenent ad este raonament i al comportament de la llengua tenim: la placa vitroceramica / la vitro, la peninsula Iberica / l’Iberica, el riu Turia / el Turia, la paret migera / la migera, el canó llançagranades / el llançagranades, el fil conector / el conector, el telescopi espacial Hubble / el Hubble...

I ara ve el problema: ‘la (enfermetat / pandemia / epidemia / endemia) (del / de) coronavirus-19’. Al suprimir els components entre parentesis es quan choca als parlants ‘la coronavirus-19’, cosa que no passa en els eixemples del paragraf anterior. El motiu es que interpretem que ‘covid-19’ respon genericament a virus i li apliquem els modificadors directes adequats.

Si seguirem el criteri del ‘generic’ eliptic nos trobariem en situacions tan gracioses com ‘les Ports’ (per ‘la comarca dels Ports’), ‘la (comarca del) Alcalaten’, ‘la (comarca del) Campo de Criptana’, ‘el (planeta) Terra’, ‘el (satelit) Lluna’, ‘las Pirineos’ (per ‘la cordillera de los Pirineos’), ‘el (peix) dorada’, ‘el (peix) ballena’, ‘el (païs de) Italia’, ‘el (sindicat) UGT’, ‘el (partit) Chunta Aragonesista’, ¿‘el virus de la coronavirus-19’?

En la llengua, estes discordances son mes habituals de lo que es creu. Per eixemple, (au es femeni) mussol (m.), gavina (f.); (pardal es masculi) oroneta (f.), piula (f.), gafarro (m.); (herba es femeni) alfals (m.), sisca (f.); (animal es masculi) zebra (f.), puma (m.)...

Un esvarallo dels que admetent la forma en masculi ‘el covid-19’, recomanen el femeni ‘la covid-19’... pero no recomanaren ‘la IRA’ (Irish Republican Army) a pesar de que ‘army’ es femeni, com tampoc s’ha recomanat ‘la laser’ (light amplification by stimulated emission of radiation) sent tambe ‘light’ femeni, ‘la MST’ (mountain standard time) a on ‘time’ es masculi (pero l’adaptem a ‘hora’ dels estats montanyencs d’Estats Units), ‘la napalm’ (naphtenic acid anf palmetate) a on si be ‘acid’ es masculi –no crec que molta gent sapia l’orige–, concorda en un generic ‘producte’ (podria haver-ho fet en ‘substancia’)...

Que sapiam tampoc han dit que haja de ser ‘la Ebola’ (es un mononegavirus, la febra hemorragica de l’Ebola –un riu de la Republica Democratica del Congo–), ni ‘la mers’ (es un coronavirus, sindrome respiratori d’orient proxim), ni ‘la sars’ (es un coronavirus, sindrome respiratori agut greu), ni ‘la Zika’ (es un flavivirus, la febra del Zika –un bosc d’Uganda–), ni ‘la VIH’ (virus d’immunodeficiencia humana, que es un retrovirus)...

Farem be, en castella i en valencià, en mantindre ‘el covid-19’ o ‘el cov-19’ (o ‘el cov-2’), perque sent ‘incorreccions’ respecte a l’angles, li pega millor a les nostres llengües. I nos evitarém problemes com “la capacidad de transmisión de la coronavirus” (Lev-EMV, 12-5-2020: 19).

Imagens: Pixabay (Thor Deichmann i Clker Free Vector Images)
Imagens: Pixabay (Gdakaska i Clker Free Vector Images)

www.inev.org