Cultura

¿Es catalana LA TOPONIMIA VALENCIANA? (IV)

Els toponims valencians que hem vist fins a este moment, corresponen a noms de fenomens topografics. I estos fenomens topografics, tenen uns noms particulars que els donen els habitants de cada poble. Anem a comprovar com els noms dels fenomens topografics valencians son valencians i no catalans. Ya tenien noms quan el rei en Jaume reconquistà Valencia, i els catalans que pogueren vindre, no varen tindre mes remei que respectar-los. Es hui, quan el catalanisme -que funciona a base de diners i poder- esta posant-los en perill, intentant impondre’n uns atres.

Escomençarem pels elements fisics que sobreeixen del territori

¿Es catalana LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I)

La toponimia es la disciplina que estudia l’orige dels noms propis de lloc. Els catalanistes, seguint l’estrategia de desdibuixar tot lo que siga valencià, poant per als catalans, s’han unflat a dir mentires volent transmetre la idea d’un orige català de la toponimia valenciana. Per aixo, professors universitaris valencians, tracten de la nostra toponimia en el “Congres Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes (2001) València”

Son els habitants d’un lloc, els qui fan naixer i evolucionar la toponimia propia. Alguns catalans s’establiren en l’antic Regne de Valencia en motiu de la reconquista del rei en Jaume. No es difícil adjectivar com a desficaci el dir “catalana” a la toponimia produida en terres valencianes abans de que per aci es deixara caure algun català. Convindrem que no pot ser “catalana” ni la toponimia prerromana, ni la romana, ni la visigoda, ni aquella produida “sots senyoria de moros”, be derivada de l’arap, be del romanç.

Un polígrafo valenciano europeísta VICENTE SALVÁ

1. CONTEXTUALIZACIÓN HISTÓRICA. El político, crítico literario, editor y bibliófilo, D. Vicente Salvá Pérez nació en la ciudad de Valencia en 1786 y murió por una epidemia de cólera en París el 5 de mayo de 1849. Salvá estudió en el Colegio de las Escuelas Pías de Valencia y se licenció en la Universidad de su ciudad natal, donde estudió idiomas, filosofía y derecho. Muy joven, a los 21 años, en 1805 se trasladó a Madrid para opositar a una cátedra de Lengua Griega de los Reales Estudios de San Isidoro, plaza que no obtuvo. Dos años más tarde, en 1807 se le nombró para desempeñar la suplencia de la cátedra de griego en la Universidad “Complutense” de Alcalá de Henares. La Guerra de la Independencia provocó la suspensión de las oposiciones a esa misma Cátedra, decidiendo regresar a Valencia. Las primeras impresiones de este desplazamiento las reflejó en un curioso diario de viaje, del que sólo se conservan dos páginas.

El idioma valenciano y LA DAMA DE VILLAFAMÉS

El grabado llama la atención por el traje de dama valenciana del siglo XVII, época en que escasea la documentación gráfica sobre la indumentaria burguesa femenina en el Reino. Nuestra protagonista, Vitoria Gavalda Zorita, nacida en Vinaroz en 1653, no tenía que trabajar los campos ni cuidar aves; sin delantal, viste traje bordado con motivos florales, lazada y ajustadas mangas acabadas en discretas puntillas. Austera, sin peineta ni agujas, el atuendo lo complementa una pequeña mantellina festoneada de encaje. Hay que advertir que no todas nuestras antepasadas eran tan recatadas en el uso de la seda, el lino y la muselina.

La continuïtat pre i postjaumina del SISTEMA METROLOGIC VALENCIÀ (i III)

Continuem en les mides valencianes tant superficials com de llargaria, evidentment relacionades perque una superficie es la multiplicacio de dos distancies.

Començant per les mides de llongitut, hem de partir del “Alna” o “Vara”, que en el sistema metric decimal es correspon en 906 mm. La vara es pot dividir be en 4 “Pams”, be en 3 “Peus”. Multiplicador de la vara es la “Corda”, formada per 45 vares. El pam es dividix en 12 “Dits” i el “peu” de 12 “Pulgades”. Un dit es dividix en 12 linees. I una “Braça” o “Canya”, equival a 9 pams. Mes mides antropometriques son el “Colze”, la “Passa”, i la “Milla”, equivalent a mil passes. Es curios el “Eixem”, definit per Onofre Pou en el “Thesaurus Puerilis” en l’apartat “De les medides de la terra” com distancia entre lo dit gros y segon estesos”, aclarint “ques diu en Valencia xem: en Catalunya forc”

Suscribirse a Cultura