Cultura

CLAUDIO SÁNCHEZ ALBORNOZ

Nació en Madrid el 7 de abril de 1893. Historiador, es probablemente el mejor medievalista de España. 

Gran estudioso, fue discípulo de Eduardo de Hinojosa, de quién afirmó que aprendíó a dudar y a buscar la verdad con ahínco.

En 1911 produjo su primer artículo de investigación. Se trataba de “Aportaciones para la Historia. Ávila desde 1808 a 1814”. En 1914, publicó su primer trabajo sobre la Edad Media: “La potestad real y los señoríos en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII”. En 1917 vendría “Vías romanas del valle del Duero y Castilla la Nueva”, y al año siguiente “Vías romanas de Briviesca a Pamplona y de Briviesca a Zaragoza”. Había empezado una carrera que no sería truncada sino por la muerte. 

En 1914 de doctoró en Filosofía y Letras con una tesis titulada La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos, que publicaría ese mismo año.

NIHIL NOVUM SUB SOLE

La qüestió dels quimèrics “Paisos catalans”, de la “Gran Catalunya” o de la “Nació catalana” no és un tema nou, ni banal; ni tampoc una paranoia d'alguns ciutadans valencians, com calificà un polític valencià, que ha tingut poder en la Comunitat Valenciana. Al respecte, a finals de maig de 2018, el president Ximo Puig reiterà que “estem disposts a sumar en el govern català en temes culturals”. Dit polític, després de pedre les últimes eleccions autonòmiques ha segut gratificat en un retir dorat en París- ciutat d’amor o capital de la moda- com embaixador ante la OCDE, en coche i residència oficial. 

En 2023, una resenya publicada de LAS PROVINCIAS afirmaba: el president de Catalunya i dirigent d'ERC, Pere Aragonés, estigué en els Premis Octubre que organisa l'editorial Tres i Quatre, per a assistir a uns guardons lliteraris de lliteratura catalana en Valéncia. Atres presidents de Catalunya com el convergent Jordi Pujol i el socialiste Pascual Maragall també havien acodit en edicions anteriors.

Pensamiento social del humanista valenciano JUAN LUIS VIVES

El pensamiento de inquietudes sociales de Juan Luis Vives lo manifiesta, fundamentalmente, en dos tratados de su extensa producción literaria: en De subventione pauperum o Del socorro de los pobres (1526), dedicado a los burgomaestres y al Senado de la ciudad de Brujas y en De comunione rerum o De la comunidad de los bienes (1535), destinado a los habitantes de la Baja Alemania.

El "PA DE VAGANSIA", guadiana hebreo en idioma valenciano

Bien fueran de etnia y por conversión, los judíos valencianos añoraban el Reino de Valencia desde el exilio, generalmente desde las sombrías Ámsterdam o Amberes. Injustamente expulsados en 1492, algunos permanecieron en sus casas y se integraron en la sociedad cristiana, como Luis Vives, pero otros se convirtieron en perseguidos por la intolerancia. Eran los criptojudíos que podían vivir discretamente en la calle del Pilar (que el franquismo cambió por Roger de Flor) de Valencia, o en el mesetario ombligo de España. Así, p.ej., en 1667 eran descubiertos y condenados en Guadalajara unos vendedores de tabaco judaizantes (Arch. Hist. Nacional, Inq., Leg. 137)

 

Imagen 1: Museo del Prado
Imagen 2: Cambridge Digital Library

 

MENTIR MEREIX 'CASTIC'

I

En este cas, la normativisacio oferix un doblet, com unes atres voltes. La rao es evident quan es veu la fonetica del terme: [kástik] en catala i [kastíc] en valencià.

Comencem per vore qué diu el DCVB: “CÀSTIG (antigament escrit castich i pronunciat amb l'accent damunt la i).”, En la fonetica es veu, sense dubte, la singularitat del valencià: “Fon.: kástik (or., bal.); kastík (val.).”. Dos aspectes destacables, antigament la grafia era ‘castic’ (en c, no en g) i la paraula era aguda ‘castíc’.

ROGLE 225, juny 2025

EDITORIAL

Els nous presuposts, lo bo i lo roïn 
 

A finals de maig, el dia 29, eren aprovats els presuposts de la Generalitat valenciana; la llei se publicava el dia 31. Els contes no han estat exents de polemiques. En especial, en tant que associacio que usa i defen la llengua valenciana, nos volem fer reso de lo que ha significat la reduccio de subvencions al catalanisme, incloent una important rebaixa de l’assignacio a la AVLl. La seua presidenta, per supost, no tardà en astralejar sobre el tema.

ROGLE 224, maig 2025

EDITORIAL

Sense el 25 d’abril 

Enguany les Corts Valencianes han suprimit els actes commemoratius tradicionals en motiu del 25 d’abril. La proposta sorgi de Llanos Massó (Vox), presidenta de l’institucio, perque, segons diu, han de “contribuir a rebajar la tensión actual” i que “no es momento de celebrar nada” (Valenciaplaza, 16-04-25).

Respecte de la tensio, no pareix que n’hi haja ni mes ni manco que en qualsevol atre moment, i suspendre un acte que, ademes de ser el Dia de les Corts Valencianes, institucio que representa per si a soles la recuperacio de part de l’autogovern, contava en el consens de totes les forces politiques, no contribuix precisament a calmar els anims. ¿S’imaginen el Congrés dels Diputats suspenent els actes del 6 de decembre, dia de la Constitucio, en l’excusa de rebaixar la tensio, o qualsevol atra?

L’ELECCIÓ de «LLENGUA BASE» 2025. ¿GUANYA EL VALENCIÀ?

Leopolt Peñarroja Torrejón

Director de la Secció de Llengua i Literatura Valencianes

de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

La recent consulta per a triar la «llengua base» del procés educatiu (febrer-març 2025) implica la recuperació d’un dret fonamental, i en eixe sentit, devem celebrar-la. No en canvi les seues premises, que posen en qüestió l’objectivitat dels resultats.

Una és capital: no se tria entre valencià i castellà. En Valéncia, els valencians no poden elegir el valencià (¿Kafka?). S’elegix entre el català o catalencià de ‘nosaltres’, ‘aquestes’, ‘d’antuvi’, ‘disset’, ‘avui’, ‘papallona’, ‘baldufa’, ‘farigola’, ‘penellons’, ‘boscos’, ‘decidesca’, ‘seu una estona’, etc., etc. —dins d’una gramàtica estrangera ad esta terra— i l’espanyol, llengua general d’Espanya i llengua universal.

Suscribirse a Cultura