Març

Es un mes canviant i perillos: març marcer, caracer (AF) (EM) (JC2), març marcer, Sol caracer (EA), març marçot, caracer i ventoler (MC) (1), març marcer, caracer, matá a sa mare en lo llavaner (JM1), març marcer matá a sa mare en lo llavaner (JM3), març marcer, que apedregà a sa mare en lo llavaner (EA), març marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot (AA), març marçot mata [a] la vella a la vora del foc i a la jove si pot (MC), març marçot mata [a] la vella, en el jove no pot (JA) (2).

Originariament era el primer de l’any (fins que vingueren giner i febrer) perque marcava l’inici dels cultius en el camp. El nom deriva del llati martius i este de Mart, el deu de la guerra, perque en este temps mamprenien les campanyes militars les legions romanes. Pero Mart tambe era el deu dels treballs agricoles i de la primavera.

Lledó sigue cerrado

La basílica de la Virgen de Lledó, patrona de Castellón, seguirá cerrada dos semanas más, hasta el 14 de marzo. Así lo ha decidido el ayuntamiento, pese a que se colgó un letrero hace unos días diciendo que abriría el 1 de marzo, y no parece que nadie se haya atrevido a poner ese letrero si no es el ayuntamiento. Saltó la sorpresa este lunes, 1 de marzo, y se conoció la decisión de que siga cerrada la basílica. Nada ha hecho cambiar de opinión al ayuntamiento, sin que incluso alarga el cierre: ni el recurso contencioso del Obispado, manifiestamente contrario y sorprendido ante esa medida que se va prolongando;  ni el recurso de Abogados Cristianos, que han avisado que no se detendrán pese a la desestimación judicial de la suspensión del cierre –los argumentos de la jueza, ceñidos a que es propiedad municipal a que hay muchas iglesias abiertas al culto, son más que discutibles: respetar una sentencia no es compartirla, de lo contrario no tendrían sentido los recursos-; ni una “reconsideración” del ayuntamiento tras anunciar que abriría el 1 de marzo.

El ROMANÇ VALENCIÀ o ALJAMIA dels "AYAM" VALENCIANS (II)

Relacionat en els cantars de gesta francesos, hi ha una obra que nos parla en concret de la llengua o llengües dels musulmans valencians. Es tracta de “Foucon de Candie”, escrita per Herbert le Duc de Dammartin, en la segon mitat del sigle XII. “Candie”, que apareix com a “Gandie” en “La chanson d'Aspremont”, tambe del XII, vol dir Gandia, segons mantenen Brandin en “La chanson d'Aspremont, chanson de geste 12e siècle”; Anseis de Cartage en “Relaciones franco-hispanas en la épica medieval”; Ernest Langlois en “Table des noms propres de toute nature compris dans les chansons de geste”, etc. Puix be, en “Foucon de Candie” podem llegir: “Candie siet sor mer en un rivage / En une roche, dont la terre est sauvage / XXX chastel i donent treusage / De Sarrazins i ot de maint langage / IX.M.

L'amor incondicional d'alguns valencians A LO QUE VE DE FORA

En son prou els valencians condicionats per l’enamorament exagerat cap a tot allo que ve de fora, infravalorant lo propi. Ben mirat es una llastima, pero a lo millor un dia veuen la llum i descobrixen que han estat perdent-se –per desconeiximent– l’esplendor dels segles XIV i XV, i, en general, tota l’historia nostra que els hauria de dur a valorar, en la seua justa mida, lo gran que arribà a ser el Regne de Valencia.

La societat valenciana fon capaç de crear en Xativa –segle XI– la primera fabrica de paper europea, que exportava a la propia Europa i a Orient, detall molt significatiu si tenim en conte que el paper s’inventà en China; el primer Consolat de Mar de la Corona d’Arago, en 1283; el primer hospital siquiatric del mon –“Spital d’ignoscents, folls e orats”– fundat per Gilabert Jofré en 1410; la primera imprenta de la peninsula iberica i, com a conseqüencia, el primer llibre impres: Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474)… nomes aço nos pot donar una idea de la grandea i prosperitat de la Valencia d’aquells temps.

Cierre de Lledó

El Tribunal Supremo ha dado la razón a la asociación Abogados Cristianos por el acuerdo de la Junta de Castilla y León de admitir un aforo máximo en los templos de 25 personas, por considerar la orden desproporcionada.

Afectaba a nueve provincias y la orden fue muy criticada por los obispos de la zona y numerosos colectivos. Resulta sorprendente una medida así, con independencia de la capacidad de cada templo, y el Supremo ha estimado que era injusta para la religión católica y, por tanto, afectaba a un derecho fundamental. Abogados Cristianos está demostrando que detecta abusos jurídicos contra el catolicismo: a veces gana sus recursos, y otras veces no, pero es una asociación constante, que no se guía por impresiones o meramente devociones religiosas, sino derechos y deberes, el núcleo de la justicia.

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos