Les Festes de la Magdalena, com a festes fundacionals de la ciutat de Castelló de la Plana, estan fonamentades en el Privilegi de Trasllat concedit per Jaume I a Ximén Pérez d’Arenós, lloctinent del Regne de Valéncia. El document està datat en Lleida, el 8 de setembre de 1251, i en ell es dona permís a la població del Castell Vell per a poder-se traslladar al pla, a l’alqueria de Benirabe. Castello, en época foral fon vila real de l’històric Regne de Valéncia, del braç real de les Corts i cap de Governació.

Les primeres referències de les Festes de la Magdalena són de l’any 1730. El notari i escrivà del Consell, Llorens de Clavell, nos deixà constància de la romeria a la Magdalena i de la provessó de les gayates en la seua Crònica de Castelló. En 1945 se feu la renovació de les festes conforme les coneixem hui en dia.

La Romeria de les Canyes, en sèt sigles d’existència, es un dels actes central -en son orige religiós- que actualment es celebra el tercer dumenge de la Quaresma. Els primers documents de la romeria daten del sigle XIV, i nos parlen d’un pelegrinage penitencial a l’ermitori de santa Maria Magdalena i Castell Vell. S’arreplega en un acort del Consell de 10 d’abril de 1375, donat a conéixer per l’archiver i croniste Lluís Revest.

Les comissions gayateres són l’autèntic motor de la festa; elegixen a les seues madrines i dames que, junt al restant dels membres de la comissió, participen en tots els actes senyers de la semana de festes, construïxen el seu monument i editen un llibret de festes en el que donen a conéixer al veïnat del sector la pròpia comissió, els actes, el monument gayater…, ademés d’incloure a sovint artículs d’història, costums i tradicions castellonenques. La gayata és el símbol festiu més antic del nostre Regne de Valéncia; les primeres noticies daten de l’any 1750, segons un document del pare José Vela que donà a conéixer l’historiador i croniste de la ciutat José Sánchez Adell. D’entre els artistes gayaters (escultors, pintors, artesans, fusters i electricistes) podem resenyar al pintor Castell (1914), al poeta de Castelló Bernat Artola en la gayata de la Cambra Agrícola (1934), a l’escultor Tomás Colón, artiste gayater durant els anys 1945, 46 i 47, de qui resulten impactants les seues obres d’art en monumentals gayates, com les que representaven una gran cistella de flors –per a la gayata de la ciutat– i una grupa en un castelloner i una castellonera, per a la gayata 3 Porta del Sol, a l’escultor Adsuara, que feu la gayata de la Caixa de Castelló (1952), una obra d’art que hui seguix eixint en la desfilada de gayates.

Els versos del Pregó (1947) de Bernat Artola, que substituiren el text de Carlos G. Espresati, anys 1945 i 1946, son la crida a la festa.

Les comissions gayateres integrades en la Federació Gestora de Gayates, junt a colles i colectius, constituixen l’ambient de la festa. S’han de resenyar la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (1951), els Moros d’Alqueria (1976), la Colla del Rei Barbut (1980) i la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló (1983), com a entitats senyeres. Es a la Mare de Deu del Lledó, la patrona, a qui se li oferix una ofrena de flors per part de tot el poble castellonenc.

En els programes de festes sempre s’ha contat en els deports, des de la pilota valenciana al ciclisme, passant per la vela, el tir, el motociclisme..., i, actualment, el boli i l’atletisme i, per supost, el fútbol. Totes estes varietats contaven en un Trofeu Magdalena.

La música es una part important de la festa; son colectius representatius les colles de dolçaina i tabal i la Banda Municipal de Castelló. Destacables son el Festival Internacional de Bandes de Música o el Festival de Danses de la Corona d’Aragó, que es celebraven durant la semana magdalenera. Grups com Ramell, El Millars, sense oblidar la Rondalla Típica Castellonera Els Llauradors -desgraciadament desapareguda, pero les cançons de la qual han quedat en el recort i la memòria-, o Els de la Fileta o Ronda de Maig, entre uns atres, nos acosten la música i els balls més tradicionals.

Per lo que fa a la gastronomia, és típic menjar durant les Festes de la Magdalena cacaus, tramussos, tortilla de faves, els chimos i les figues albardaes, pero sobretot la paella valenciana, i tot regat en un bon vi o moscatell de la terra. També és part essencial la pirotècnia, tan popular en terres valencianes; els màxims exponents de la qual son les famoses mascletaes o la Nit del Fòc.

Els trages de llaurador i llauradora valenciana foren fins a l’any 1945 els representatius castellonencs. Els trages de castelloner i castellonera foren creats i dissenyats per Lluís Sales Boli –que fon l’encarregat de la seua creació, inspirant-se en peces de roba del sigle XIX–. El trage de setí per a d’ells i les faldes de seda, cossets, devantals i manteletes, per a d’elles, junt a la brusa i el mocador, són l’indumentària de la festa.

El color vert –el mocador i la llista verda–, el rollo, la canya i la gayata són els elements simbòlics. El vert de la ciutat està fonamentat en el Llibre Vert (Enchiridion rerum memorabilum), del sigle XVI, que es conserva en l’Archiu Històric Municipal. L’ermitori de la Magdalena, junt al Castell Vell, són el símbol d’identitat com a poble.

La festa ha generat molta lliteratura i cartells. En els primers anys es celebraven certamens lliteraris organisats a semblança dels antics i tradicionals Jocs Florals celebrats en la ciutat de Castelló a partir de l’any 1892 i en atres poblacions castellonenques com l’Alcora o Llucena. Durant les festes han existit diverses publicacions: Obra, Castelló Festa Plena, ¡Vítol!, Castelloneries, Festividades, El Fadrí…, ademés, les comissions gayateres i algunes colles (El Pixaví, El Magre, Rebombori...), tots els anys editen el seu propi llibret. L’Ajuntament edita la programació de les festes junt al cartell guardonat per a anunciar tots els actes de la semana magdalenera en les fotos de la reina de les festes i les dames de la ciutat.

Les Festes de la Magdalena tenen una entitat representativa, integrada en l’Ajuntament, que és la Fundació Municipal de Festes (1988), en l'actualitat, Patronat Municipal de Festes de Castelló de la Plana (2012), que és l’encarregada de la seua organisacio. El president de la fundació és l’alcalde o alcaldesa de la ciutat i la junta deurà ser elegida per l’Assamblea de Festes. La fundació es creà per a conseguir que les festes foren més populars, encara que ya ho són. El Palau de la Festa (2011) és el lloc a on es celebren els actes magdaleners, com les presentacions de les gayates i atres actes d’imposició de bandes, igual que l’almagasén de gayates, lloc a on es treballa durant tot l’any en els monuments gayaters. La reina de les festes representa al poble de Castelló i concretament a la dòna castellonera, junt a les seues dames; Na Violant d’Hongria i dònes de companya i les madrines i dames dels sectors gayaters.

Les Festes de la Magdalena foren declarades d’Interés Turístic Internacional l’any 2010.

¡Magdalena. Festa Plena!

Image 6: Antonio Pradas