Historia

Curiositats històriques castellonenques (I)

1 original d'Antoni Ruiz Negre​​​​" data-entity-type="file" data-entity-uuid="51d6481d-932b-4c02-bc2d-95cbb7c70f8a" src="/sites/default/files/inline-images/Curiositats1_R.jpg" />

Any mes dia

1210  03  06  Pere II d'Aragó fa donació a la Orde de Sant Joan de l'Hospital, per a quan es guanyaren als moros, de totes les mesquites de Burriana i son terme, en les seues possessions i drets, concedint-los que pogueren edificar iglésies i oratoris, rebent la donació el gran mestre de la orde, Ximeno de Lavata.

1213  05  22  Per a quan ixquera del poder dels sarraïns, el rei Pere II d'Aragó, dona al mestre dels templaris, Fra Guillem Gatell i als seus frares i successors, el castell de Culla.

1219  11  02  El rei Jaume I fa donació a Leonart i Joan d'Ager, de Lérida, de les alqueries de Carabana en el terme de Burriana, en els llogarets de Alcaramit, Alcaula, Binamifey, Binalchayteni, Alcosayba, Benixoula i Caria, quan foren guanyats als moros.

El Partido Republicano de Castellón (1868-1936)

3.1.2.4.       ANTICATALANISMO.

"El catalanismo es una solución actual para Cataluña; representa una fuerza cuyo punto de aplicación está en Madrid y que pretende y logra que todas las regiones de España sean feudatarias de Cataluña. Al grito de vixca Cataluña bien podría añadir aunque se muera de hambre y de miseria el resto de la nación" (1).

Esta apreciación subjetiva, quizás un tanto injusta y hasta demagógica, si cabe, procede de un hombre cualificado del PR-CS, integrado en el sector federal, amigo personal de don Fernando Gasset, y de reconocido prestigio en Castellón como médico: el doctor Vicente Gea. Pero es la manifestación de una opinión y de una actitud generalizada en el PR-CS. Las raices de este anticatalanismo, que por otra tampoco era exclusivo del PR-CS, procedían de dos hechos evidentes:

a)      la ambigüedad y la confusión en unos casos y la certeza en otros, del catalanismo respecto a la unidad de España.

Exaltacio del Peno front a la Real Senyera

1

Si totes les veus i documents convergixen en que el Peno de la Conquesta es fals, com publicarem en LP, 9/10/08-9/10/09 (segurament l’orige mes llogic sería el que manifesta Garcia Moya: Que fora un trofeu dels guerrers de l’Unio en el sigle XIV, quan ya Pere II utilisa a sovint les banderes i penons en quatre barres), ¿per que i quan conseguix protagonisme el Peno en determinats sectors del poble valencià, dasta el punt de no importar-los fer el major del ridiculs demanant el seu reconeiximent oficial?

¡Ay, Mallorca, Mallorca!

1

Os llaman “Les Illes”, a palo seco, como si fuerais miserables ínsulas de hierbajos e iguanas, y dad gracias de que no os rebautizan con nombres como Islas Tortugas o el de aquella “Isla de mal de vientre” que citaba Haedo en 1612 (Topographia de Argel, f. 89); y lo de tortugas podría ser, por la abúndancia que teníais. En 1491, por orden real se remitían a Valencia más de cien ejemplares, aunque también es cierto que muchas perdices que pueblan Mallorca son de origen valenciano: “El 11 de marzo de 1315 ordenó el rey que se trajesen de Valencia muchas perdices y se las soltara en el campo de Valldemosa y Sóller, prohibiendo con severas penas que fueran cazadas o maltratadas.” Pero nuestras tierras no se llaman Islas Tortugas ni País de las Perdices, sino Reinos de Valencia y Mallorca.

La Declaracio Valencianista de 1918

El 9 d’Octubre i la Declaracio Valencianista de 1918

El 9 d’Octubre es la festa dels valencians. Es el dia en que commemorem el naiximent del regne cristia de Valencia. Un regne independent de qualsevol atre; aixina el va crear Jaume I, dotant-lo dels instruments necessaris per a l’autogovern, descollant el que fon la nostra Carta Magna: els Furs.

Pero sent com es un dia en el qual manifestem l’orgull de poble, de ser i sentir-nos valencians, no podem ni deben deixar al marge de lo festiu lo reivindicatiu.

Enguany celebrem el 100 aniversari de la Declaracio Valencianista. En 1918 un grup de intelectuals valencians de diverses ideologies, en un gran eixercici d’amor a la seua terra i a la seua gent, aparcaren les seues diferencies pel be comu: enaltir l’identitat valenciana i fer valdre els drets que com a poble se nos havien arrebatat.

"La Traca" y el asesinato de Andrés Ivars

1Todo sigue igual bajo la óptica sesgada del progresismo parásito y acomodaticio: en el 36 sólo existía un territorio idílico y civilizado: el republicano. No fue así de simple. La manifiesta relación entre el semanario La Traca y los terribles acontecimientos del año 1936 en territorio valenciano, crimenes y torturas espeluznantes,  motivan que los dos artículos, publicados hace más de una década en el Diario de Valencia, se reproduzcan juntos en 2015.

 

La tragicómica La Traca

(Diario de Valencia, 16 de marzo de 2003)

Suscribirse a Historia