Lea este artículo completo en formato PDF (91 páginas)

¿Por qué Cervantes, en sus obras, respetó siempre a los valencianos? Y el novelista, como es sabido, fue sarcástico con todos los pueblos de España (los vascos y catalanes, sin ir más lejos, fueron simbolizados respectivamente por el vizcaíno ignorante y por el bandolero Guinart, generoso con lo robado previamente) ¿A qué se debió, por tanto, el aprecio cervantino a los valencianos? La respuesta sería obvia si algunos biógrafos (Andrés Trapiello, Martí de Riques, Jean Canavaggio…) no hubieran soslayado la relación del escritor con nuestros antepasados.

Si volen saborejar l’artícul agarren un mapa de Nortamérica y, mentalment, viagen a la Guerra d’Independencia americana, del 1775 al 1783. Fiquen un dit en el cor dels actuals EEUU, per eixemple, en Kansas; y d’eixe puesto dasta’l Pacífic vorán terres del Imperi Espanyol; per la dreta, les del Imperi Inglés (no ‘anglés’). A vol de pardal (en perdó) podríem vórer el Condat de Valencia en Nou México y, en mig d’una polseguera, perseguint o fugint d’apaches, cheyennes y kiowes, les tropes de la Corona d’Espanya ahon els valencians seguíen parlant l’idioma propi. El millor eixemple es el d’aquell flare d’Alcudia de Carlet, Josep Marqués, que anava per collaos, foyes, clotaes y sequerols del Colorado per 1780. S’aventurera vida es conta en un manuscrit que trobí en la BNM, ahon també es parla d’atres valencians en l’Oest americá: “el soldado valenciano Cavanilles, entrando a batallar con los apaches, salió con una pierna quebrada de un balazo, y hoy día anda con una pata de palo" (Bib.Nac. Madrid, Ms. 5695, Xalisco, 1782, f. 132).

He sigut un fidel espectador –com tots– de la polemica suscitada a nivell nacional a partir de la modificacio dels estatuts d’autonomia, i la inclusio en els mateixos del terme “nacio” o “realitat nacional”.

L’us partidista empleat tant pels partits majoritaris, com per determinats mijos de comunicacio, afins als uns i als atres, ha distorsionat des del meu punt de vista la realitat. Uns perque aduïxen que “desmembraria l’unitat nacional” i atres perque, darrere d’esta concessio, amaguen en realitat perpetuar-se en el poder.

Els dos sectors nos han volgut embolicar en una falsa polemica ya que, si nos atenem a la definicio de nacionalitat que aporta el diccionari de l’Academia –“la condicio o caracter peculiar dels pobles i individus d’una nacio”–, ningu s’esgarraria les vestidures.

No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. De tota la Plana, nomes dos pobles se van sometre per les armes, Burriana i Almassora, dels que expresament diu la Cronica de Jaume I, que van eixir els seus habitants. Tambe diu que van ser respetats en els seus bens els moros de Uxo, Nules i Castello. En 1243 Jaume I establix que ningu judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. Al sublevar-se Alhazarc en 1247, se produix l’expulsio d’alguns moros en la zona de la Plana.

Vicens Vives prenent datos (del Soguejament) de 1272 dona una proporcio de 30.000 cristians per 200.000 moros en el Regne de Valencia. A. Ubieto diu que en la conquesta i posterior repoblacio, el numero de habitants no va aumentar mes d’un 5%.

Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre

********

    (Continuació)

Any mes dia

1850  09  14  Una gran tormenta sobre el barranc de Bellver, entre Oropesa i Benicàssim, arrossegà fins a la mar el coche correu que venia de Barcelona, morint viagers i conductors.

1859  04  01  En el Cap d'Oropesa s'instala un far catadióptric de tercer orde, en llum blanca, variada en llampades de tres en tres segons; l'altura del foc de llum és de vintidós metros, i l'alcanç de quinze milles.

CONCEPTO E INTERPRETACIÓN DE LA HISTORIA DE ESPAÑA

Bajo el pretexto de la existencia de un nacionalismo español se pretende justificar los excesos de un soberanismo independentista catalán, de un radicalismo abertzale vasco y de otros incipientes movimientos secesionistas del Estado Español atacando al patriotismo constitucionalista de 1978 y subvirtiendo los principios que indujeron a redactar esta Carta Magna consensuada que representa la filosofía de la transición.

En el transcurso del tiempo se han hecho diversas interpretaciones de la Historia de España. La que más literatura ha suscitado ha sido la polémica originada por dos grandes personalidades de la cultura española: Américo Castro y Claudio Sánchez Albornoz.

Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre

********

(Continuació)

Any mes dia

1700  07  05  El Consell de Castelló pren l'acort de que en els soterrars de les autoritats, toquen les campanes en la mateixa forma que es verifica en els soterrars de capellans, excepte el cimbolet.

1716  02  02  Al costat del “Fadrí”, en la plaça Major de Castelló, s'escomença a construir la Casa de les Ànimes, en despulles de l'antiga abadia. Té com a finalitat, en les rendes obteses, sufragar la salvació de les ànimes dels veïns morts en la Vila.

Luis Suárez (Gijón, 1924) es académico de la Historia de Madrid, correspondiente de la Academia de las Buenas letras de Barcelona a propuesta de Jaime Vicens Vives y Ferran Soldevilla, y académico de mérito de la de Lisboa. Es especialista de la baja Edad Media, aunque ha dirigido también su atención a otras épocas y a distintos temas relacionados con la interpretación de la Historia, entre ellos los Trastámara, los reyes Católicos y los judíos en España. En Ariel ha publicado, entre otros títulos, Fernando el Católico, Isabel I, reina, Los judíos, Franco y Don Juan.

Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre

(Continuació)          

 Any mes dia

1401  08  20  El rei Martí I convoca a les Corts de Valéncia en Sogorp, les quals se traslladaran a Valéncia, a on conclouran el 28 de setembre de 1403, per a acabar en les bandositats que assolen el regne, a càrrec de les famílies dels Centelles i els Soler.

1404  04  28  El rei ordena a Mossén Jaume Castella presentar-se davant de la Balia General, en tots els documents i títuls que tinga sobre l'arrendament de rendes i drets reals de la Vila de Burriana, puix que ha dispost que estos siguen tornats al Patrimoni Real.