Historia

El LIBRE del REPARTIMENT de la Ciutat i Regne de Valencia (I)

ANOTACIONES HISTÓRICAS Y FILOLÓGICAS QUE SE EXTRAEN DEL LIBRE DEL REPARTIMENT DE LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA (I)

 

El eminente arabista, historiador y filólogo valenciano don Julián Ribera y Tarragó (1858-1934) es el autor del interesantísimo “Prólogo” de la edición fotográfica del Libre del Repartiment de la Ciutat i Regne de Valencia que el Centro de Cultura Valenciana, vista la necesidad de publicar tan valioso documento, realizó en 1939, unos años después de su fallecimiento. Documento que junto con el Libre dels Furs, desde el punto de vista demográfico y legislativo, constituyen actas de nacimiento del Reino cristiano de Valencia, configurado a partir del siglo XIII con la conquista y repoblación de este territorio y su incorporación al casal de la Corona de Aragón.

La CONTINUÏTAT PRE i POSTJAUMINA de les demarcacions territorials

Mateu y Llopis, escrivia en la revista “Ampurias”, toms VII-VIII - 241 (Barcelona 1946): “Se comprueba la continuidad de lo ibérico, es decir, del hecho geográfico e indígena, en el período de la Reconquista, con evidente repetición de demarcaciones, límites y distribuciones territoriales varias” Posarem alguns eixemples.

Els Furs i la COSTUM dels VALENTINI (I)

En articuls precedents hem vist, que previament a l’entrada en Valencia del rei en Jaume, existia un poble valencià descendent del iberorromans valencians, una part del qual continuava sent cristia, mentres que l’atra s’havia convertit a la fe islamica (per convenencia o coaccions), sense que ninguna de les dos parts hagueren deixat de parlar el romanç valencià derivat del llati vulgar. I les relacions en la vida civil dels iberorromans valencians es basaven en costums ancestrals propies.

Suscribirse a Historia