L’any 2001, l’Universitat de Valencia, publicà el llibre “Estudis de filologia valenciana”. Antoni Ferrando, que no se’n pert una, fa la “Nota del editor”. El llibre consta d’una seleccio de texts de Joseph Gulsoy. I entre els “escrits seleccionats”, en la p. 173, en l’apartat II “La unitat de l’idioma 1. Els mots” llegim: “El senyor Mourelle de Lema (vore image de portada), amb gran porfídia, s’ha dedicat a provar -com si hagués necessitat de fer-ho puix que tothom ho sap- que en el País Valencià s’havia desenvolupat un parlar romànic que era diferent i independent del català”

I yo em pregunte: ¿“Tothom ho sap”? El mateix Antoni Ferrando, quan en 1987 escriu sobre “L’arabització lingüística de la societat valenciana prejaumina...” nos dira els noms d’aquells que no ho saben, perque encara no han caigut de la figuera (o no els interessa caure). Diu: “Enfront d’ells, Joan Fuster, Pierre Guichard, Manuel Sanchis Guarner, Míkel de Epalza, Dolors Bramon i Carme Barceló postulen l'arabització Lingüística completa de la Valencia immediatament prejaumina”

I de la llista, preocupen aquells, que ensenyen en les universitats valencianes. Perque... ¿S’hauran apuntat desde 1987 a l’any 2001 a la llista de “tothom”? Em pense que no, mes be al contrari, han radicalisat les seues postures.

Tambe diu Gulsoy: “...els qui defensen la tesi mossàrab normalment eviten la qüestio del llenguatge dels textos antics valencians per complet.” I no nomes no anem a evitar-ho, sino que anem a comparar eixos “textos antics valencians”, en texts antics catalans.

Procedirem a reproduir fragments de tots i cada u dels eixemples de “català”, que oferix Josep Moran en “El proceso de creación del catalán escrito”.

1. Jurament feudal (1028-1047)

“... go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré.”

2. Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)

“Et totas istas rancuras que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de Mir Arnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir fiho meo.”

3. Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098-1112)

“....d'achesta hora enant, treva et paz tenré et amos omens tener la mannaré, axí co lo bispe...”

4. Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales (s. XII)

“Ahí ilex les conamines que ssolien laurar, ab la joya, à tornades a sensum per ayer...”

5. Llibre dels judicis (llibre jutge) fragment primer (primera mitat del sigle XII)

“Àlias quant és a la facultad del aüd o la possession debita és o ayuda de acstal guisa...” Fragment segon (1180-1190): “...o per mandament reial foron encombrats qe non o progron ademplir, aicelò enfre sis meses.”

6. Homilies d'Organyà i de Tortosa

“...car del cor eixon totas las malas obras que son faitas: primeramen son pensadas e poixas son mesas en obras...” Quals pros es ad ome que ben clau sa maisó et i laissa un pertús per on li lairón lai intron e raubon la maisón?

7. Usatges (traducción al catalán de la primera mitad del siglo XIII.)

“...pendre aydaren volentat moviment propri lur baronilment Valencia Mayorca regne lo encara anz obtengueren...”

De l’ultim fragment reproduït dels “Usatges”, es pot comprobar, que quan s’escrigue, en “català”, Valencia ya havia segut reconquistada. I ¿Que em digueu del català dels documents anteriors? Hi ha una cosa que esta clara no, clarissima. Aixo no es valencià. Això no es llengua valenciana. Per a un valencià i crec que per a un català d’ara, aixo es ininteligible.

I com si d’un milacre es tractara, els Furs valencians, es redacten “en romanç” en 1261, ¡I s’enten lo que diuen! ¿Sera perque es tracta de romanç valencià i no d’aixo que acabem de vore?

Al contrari, els catalans no demostraven molt d’interes en tindre la seua llegislacio en el seu romanç català. Tindra que aplegar l’any 1413 per a que les Corts catalanes demanen a Ferran d’Antequera, al rei que diuen acabà en la falsa “dinastía catalana”, que: “Com los usatges, Constitucions de Cathalunya, e Capitols de Cort sien stats ordenats en lati, e per ço las personas legas han ignorentia de aquellas… la present Cort supplica molt humilment a vos Senyor, que los dits Usatges, Constitucions e Capitols sien tornats de Lati en Romanç; e aquels, e aquellas, sien reglats… e sobre las ditas cosas faedoras, e spatxadoras, sien eletas dos personas bonas aptas e sufficients…” (p.414 de “Mémoires et dissertations sur les antiquités nationales et étrangères”)

I en la mostra de “català” que hem vist en “El proceso de creación del catalán escrito” ¿Hi ha algu que no entenga a Antoni Canals (1352-1418), quan en el “Valeri Maxim” diu “de lati en nostra vulgada lenga materna valenciana axi com he pogut jatssesia que altres l’agen tret en lenga catalana; empero, com lur stil sia fort, larch e quasi confus, entremenclant hi les gloses que son o defalliment de vocables o no poder compendre les dites hystories…”? A Antoni Canals, segurament li passà, que llegint coses paregudes a les que hem vist, ni podia “compendre les dites hystories”, ni s’aclaria en un llenguage “fort, larch e quasi confus”, es dir català, rao per la qual necessità “traure-ho” en “llengua materna valenciana”

Pero els catalans, tot ho volen, i no poden lluir res de bo si no fagociten la llengua valenciana ¡Si volien ser els amos de tota la lliteratura provençal! Vejam-ho: En la pag 327 de la “Historia de la literatura española” por MG Ticknor, traduida per Pascual de Gayangos i Enrique de Vedia, llegim: “El patriotismo de los catalanes les ha hecho negar una verdad tan patente, pretendiendo algunos, como Torres Amat (prólogo a la memoria de los escritores catalanes), que la literatura dicha provenzal, nació en Cataluña. Pero basta leer los argumentos presentados por los partidarios de esta teoria, para convencerse de su ningún valor. El solo hecho de haber existido dicha literatura en la Provenza un siglo antes que en Cataluña, es por sí concluyente”

Diuen que “qui tot ho vol tot ho pert”. Traguent a la llum les mentires catalanistes, farem que ho paguen.

www.inev.org