AFGANISTAN: un pou sense fondo
Tenim massa problemes domestics (finançament singular de Catalunya, polarisacio extrema en la politica, el cas Ábalos, l’hiperbolica i teatral conducta d’alguns actors en la crisis migratoria de Canaries, el cas Errejón –¡pareixia tan bon chic!–, faltava la dana, el desastre huma i economic i les seqüeles...), ya dic, massa maldecaps personals o proxims com per a ocupar-nos dels de fora, pero es imprescindible que algunes voltes els mencionem, com a minim per a que no s’obliden.
La nostra atencio està ocupada per l’invasio russa d’Ucraïna i la guerra, que la tenim a les portes de casa, i per la vergonyosa i inhumana massacre d’Israel contra els palestins i no palestins, ya els te tot igual (ho repetire una volta mes: la criminal actuacio d’Hamas en octubre de 2023 no justifica la venjança israeliana). ¿Per qué volen que se’n vagen les tropes de Nacions Unides del Liban, perque l’objectiu final del govern israelia es una reordenacio territorial de la zona (volen tirar-los o matar-los a tots i quedar-se en tota la regio). No es exagerat, no s’amaguen.