¿Quina era la Senyera Reial de Jaume I?

Abans d’entrar a Valencia, el rei Jaume I havia pactat en el rei Zayyan, a traves del raiç Abulhamalet, la rendicio de Valencia a la seua persona, que no a l’eixercit, per a desgracia, especialment, dels aragonesos. Segons la tradicio, els moros van penjar en la torre d’Ali Bufat (despres del Temple) un drap imitant la senyera reial, com a prova de rendicio i a la vegada, com hem dit, com a avis que eixe territori no es podia saquejar per les tropes per acatament al rei. El capitul 282 del Llibre dels Feyts ho narra aixina: "enviam a dir al rey e raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valencia, e que negun mal no’ls faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple; e els dixeren que’ls playa. E nos fom en la rambla, entre’l reial e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta".

AVLl: mes raons -tecniques- en contra (i III)

1

Eixim del fanc i nos fiquem en el tarquim 

I ¿es podia fer pijor? Siiiiiiiiii. La prova es l’ultima regla, la de l’escritura del so vibrant multiple entre vocals. Una cosa tan senzilla que estava resolta en la duplicacio de la grafia (‘ferro’, ‘gerra’, ‘arrapar’) i que nomes calia ampliar en la creacio lexica. El castella aixina ho feu en els composts (“contrarréplica”, “ornitorrinco”, “monorraíl”) i que nosatres, els analfabets, copiarem, perque era extremadament util, sobre tot vist l’embolic que tenien les normes catalanistes (que escrivien “arítmic” o “eradicar” i pronunciaven ‘arritmic’ i ‘erradicar’, encara que ad algun especimen i mes d’una volta li he escoltat ‘eradicar’... ignorancia en estat “culte”). Esta es la regla actual 

Enigmas andaluces del 2-D

Tal vez por el hecho de no ser andaluz y sólo haber estado en Andalucía ocasionalmente me cuesta un poco más captar la idiosincrasia y motivos de los votantes andaluces para el 2-D, o tal vez es una ventaja para ver desde fuera lo que ahí está sucediendo y puede suceder con motivo de las próximas elecciones autonómicas y locales andaluzas.

Es frecuente que, al hablar con algunos andaluces, me digan que “hay que tener en cuenta que en Andalucía…”, o bien “las provincias andaluzas son muy distintas, no se pueden equiparar”. Cuáles son las teclas más decisivas en esa comunidad autónoma es un asunto de difícil predicción.

Se van publicando diversas encuestas. El diario “El País” hacía, el pasado martes, una “media” de 12 encuestas que se han publicado –nunca sabremos las que existen y no se han publicado, como por ejemplo las internas de los partidos políticos– y dan una clara victoria al PSOE, que tendría que pactar con otro partido para gobernar.

Corredor Cantábrico-Mediterráneo

Mañana es un día clave para el tramo ferroviario Zaragoza-Valencia, el denominado “tramo sur” del Corredor Cantábrico-Mediterráneo, pues se vota en Bruselas el plan que financiará las redes transeuropeas de transporte en el sexenio 2021-2027. Hasta allí se han desplazado los presidentes autonómicos valenciano y aragonés, Ximo Puig y Javier Lambán, acompañados por representantes empresariales y sindicales, para ejercer de “lobby”. El plan de la Unión Europea está dotado con 30.600 millones de euros, y las redes incluidas tendrán una financiación europea que puede alcanzar el 50% del proyecto si se considera prioritario. Hace unos meses, una primera criba dejó fuera a ese “tamo sur”, que necesita 4.000 millones, y que contrasta con las inversiones efectuadas y solicitadas en el que podríamos denominar “tramo norte”, del País Vasco a Zaragoza, con 13.000 millones.

AVLl: mes raons -tecniques- en contra (II)

¿I que opinen els nostres ‘genuïnistes’ (catalanistes)? 

Mamprenc en Josep Lacreu que quan redactà l’articulet que referencie ya coneixia el criteri emanat de la ‘mare’ –l’IEC–, pero la ‘filla’ –la AVLl– encara guardava un discret silenci. 

Abans de tot, trau l’incenser per a una institucio com es l’IEC i aclarix, genuflex, que els comentaris els fa en to de dialec fructifer, d’humil sugerencia, de ‘ho dic sense dir-ho’ i ‘no m’ho prengau en conte’. Passat l’arrebat mistic inicial, nos explica que la funcio primera de la dieresis es marcar la pronunciacio de la u (qüe, qüi, güe, güi); la segona es senyalar, en concurrencia en l’accentuacio, la vocal tonica (“veïna”, “diürn”), i la tercera es indicar el hiat quan esta i o u son atones (“veïnal”, “diürnal”) (Lacreu, 2017, 81-84). 

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos