ELS CRISTIANS VALENCIANS en les “CONSUETUDINES VALENCIE” de JAUME I (III)
Hem vist que en les “Consuetudines Valencie” dictades per Jaume I l'any 1238, hi ha una norma de protecció a favor dels cristians valencians prejaumins. Es tracta d'una norma transcendent en relacio al cristianisme valencià prejaumi, no superada per l'importancia que te de cara a l’acreditacio de la continuïtat de la consciencia identitaria valenciana i en concret del nostre gentilici de “valencians”.
Els acatalanats s’havien imaginat una “colonitzacio” en massa de catalans i aragonesos, entre els que per supost guanyaven els catalans, que per una estranya i mai explicada “metamorfosis”, es convertien en valencians. Eixa vinguda es absolutament falsa, i els mateixos acatalanats reconeixen no haver trobat ni rastre d'eixa pressunta emigracio en els archius catalans d'eixa epoca. El fet de mantindre que els valencians no existiem i que erem producte d'una “metamorfosis” a partir de catalans, era el fals argument que els “llegitimava” per a furtar-nos tot lo que, sense ser d'ells, els ha vingut en gana.