Historia
La debil islamisacio del "AMMA" o POBLE PLA VALENCIÀ (I)
Per a l’estudi de l’historia musulmana de Valencia, existix la llimitacio, tant de l’escassea de fonts com de que a voltes, estes, unicament consistixen en diccionaris biografics, dedicats a personages de les altes classes dirigents. L’indisolubilitat estat-islam comprometia als escritors de manera que eren indispensables “como propagandistas y como funcionarios a su servicio” (p 15 de “La literatura de al-Andalus durante el siglo XI” de Teresa Garulo).
Constitucions Fundacionals DE LA UNIVERSITAT DE VALENCIA. 30 d'abril de 1499 (III)
El 30 de abril de 1499 en la ciudad de Valencia, los jurados, el racional, síndico, abogados y escribano de la sala de juntas y consejo de Valencia aprobaban las Constituciones, redactadas en idioma valenciano, por las que se deberá regir el “Estudi General-Universitat de Valencia” y establecían el poder de conceder grados académicos como otras universidades peninsulares y europeas, y contemplaban instituir facultades de teología, cánones, leyes, medicina y artes liberales, y acordaban solicitar las correspondientes autorizaciones al Papa y al Rey (1).
La Guerra de Flandes y EL CAMINO ESPAÑOL
Valencia i EL FALS CONCEPTE de "Sarq Al-Andalus"
El nom d’un poble es una de les expressions basiques de la seua identitat. El nom del poble valencià, que deriva del nom del seu territori -Valencia-, ha segut i es objecte d’atac pels ambits acatalanats, perque es un element d’unio que els dificulta la desafeccio valenciana de cara a l’adoctrinament catalanista.
ELS ORIGENS REMOTS del Poble Valencià (i II)
En el present articul vorem, quan, com i per quin motiu, es produi la fusio del poble iber-valencià en els romans, donant com a resultat el poble iberorromà, del qual substancialment descendim els actuals valencians. Tambe indagarém sobre els pobles valencians anteriors als ibers, fins a que s’acaba l’historia i escomença la prehistoria.
Sobre l’any 210 a.C, Publius Cornelius Scipio “l’africà”, fon enviat a Hispania per a preparar la defensa i atac contra els cartaginesos, en qui estaven aliats els ibers. L’obra de l’historiador grec Polybius (ca. 203-120 a.C), nos conta els fets que succeiren en eixos moments historics, tan importants per al poble valencià.
ELS ORIGENS REMOTS del Poble Valencià (I)
En els articuls sobre “La cohesio territorial valenciana abans de les taifes”, verem com els primers cronistes de l’epoca de dominacio musulmana parlaven d’una entitat, la “cora de Valencia”, delimitada territorialment per un ambit que no diferia substancialment del que hui ocupa el poble valencià. El nom d’una ciutat -Valentia-, havia passat a identificar a tot un territori. Vorem com la rao d’eixa unio, independentment del nom, no fon ni casual ni arbitraria, i denota la preexistencia d’un poble diferenciat, unit per forts lligams comuns, tant d’historia anterior compartida com d’orige.
En el present articul, posarém de manifest eixos lligams anteriors a l’epoca de dominacio musulmana. Indagarém sobre la base indigena i etnica del poble valencià que es l’orige d’una cultura propia, diferenciada i sensiblemente homogenea des del principi de l’historia. Entendrem les paraules d’Eduard Mira, comissari de l’Any de Jaume I quan declarà que “…los valencianos tenemos orígenes remotos…”
ELS CRISTIANS VALENCIANS des del 713 al Sit (i III)
En este articul, seguirém en els importants documents per al mossarabisme valencià de l’epoca d’Alî ibn Muyâhid de Denia, -donacio i dotalici- que introduirem l’articul anterior.
Actitudes políticas conciliadoras de FRAY VICENTE FERRER (y IV)
4. FRAY VICENTE FERRER Y LOS JUDÍOS
En las primeras décadas del Cuatrocientos la sociedad de la Corona de Aragón era un verdadero mosaico sociodemográfico, formado por las distintas clases sociales y por diversas etnias. La fusión biológica no era plena. Existía diferenciación racial y sociopolítica. El estrato cristiano de la sociedad dominaba a sarracenos y judíos, que se veían discriminados por su religión, bases socioeconómicas, pautas de comportamiento y su propia voluntad de segregación -por su endogamia o por la práctica de costumbres en la indumentaria, fiestas, comidas, actividades laborales, etc.-. Esta estratificación étnica, social y religiosa impedía el mestizaje y la aculturación plena.
La documentación recoge numerosas disposiciones, provisiones, mandatos y actuaciones que emanaron de la Cancillería de la Corona de Aragón, de las “Corts de Justicia” y de los “Consells municipals” de ciudades y villas del Reino que nos proporcionan noticias sobre las relaciones entre cristianos, sarracenos y judíos.
ELS CRISTIANS VALENCIANS des del 713 al Sit (II)
A principis del s. XI, la descomposicio del califat donà pas als regnes de taifes. Per “Una descripción anónima de al-Andalus”, sabem que “En el año 400 (1009-10) se rebeló Muyahid al-Amiri... Se rebeló en las ciudades de Tortosa, Valencia, Denia y Tudmir y en todas las regiones orientales...Su madre fue una umn walad (esclava d’orige cristià) llamada Zabya... Dominó asimismo las islas orientales, Mallorca, Menorca e Ibiza, y atacó Cerdeña por varias veces hasta conquistarla... Murió en Denia el sábado, a tres noches por pasar de du l-qa’da del año 436 (15 de juliol de 1045). Es interessant coneixer que la segon conquista de Mallorca pels valencians fon en 1014-1015.
