Amistats perilloses: Milei
No parlare del contencios diplomatic-verbal entre Espanya i Argentina. Era inapropiat que el ministre d’Infraestructures, Óscar Puente, insinuara que el president d’Argentina, Javier Milei, consumia substancies de llumenetes, pero verbalisà lo que pensa molta gent. Sobre tot quan es veuen les seues actuacions –son egocentrisme– i s’analisen les barbaritats que diu, i se sap que consulta la uija o que te quatre gossos clonats.
Per a fer-li la punyeta al govern espanyol, la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit (M-E-M), Isabel Díaz Ayuso (IDA), el convidà, en juny passat, al seu païs que, casi tots sabem, traspassa les fronteres de sa comunitat. Li entregà una medalla internacional de M-E-M i aguantà totes les animalades i destarifos que l’homenajat volgue bossar. Milei denostà els seus dimonis particulars: la regulacio del mercat i l’estat (en congruencia, sa germana es secretaria general de Presidencia, i IDA tenía contractat a Toni Cantó per 75.000 euros sense fer un brot), uns principis dels quals encara no ha renegat el PP.