ROGLE 182, novembre 2021
EDITORIAL
Un 9 d’Octubre seqüestrat
En el numero 13, d’octubre de 2007, nos queixavem de que la provesso civica del 9 d’Octubre haguera “devingut en poc mes que el passacarrer de qualsevol festa”. En particular descriviem lo ocorregut dos anys abans, que era lo comu en eixa epoca: “Molta gent començà a travessar per davant de la Senyera, el protocol desaparegue, la comitiva es trencà...”, i llamentavem “la perdua de solemnitat i contingut reivindicatiu de la celebracio”.
¡Quí nos anava a dir que enyorariem aquella estampa! Per lo manco, en aquell moment el poble podia acostar-se a la Real Senyera i participar en la celebracio. Enguany, en l’excusa de les “mides sanitaries”, no es que l’acte haja segut solemne, es que ha segut seqüestrat per les autoritats.
Començant per la restriccio del numero de colectius. Es de supondre que han resistit la tentacio d’aprofitar per a relegar a Lo Rat Penat; encara pesa el fet de ser l’entitat que recuperà la celebracio.