EL MEU DRET (a la mort digna)
Fa temps que en la societat s’està plantejant el tema de l’eutanasia (eu + tanatos = bona mort) i m’afecta perque ya estic mes prop d’alla que d’aci. Es delicat perque toca les conviccions personals i es des d’unes atres conviccions personals, vinculades a unes creences religioses, des d’a on s’està atacant per a que el llegislatiu espanyol no regule esta situacio.
Yo entenc els plantejaments catolics pero no els compartixc, per la senzilla rao de que una religio, siga la que siga, no està per damunt del meu interes en una qüestio que m’atany individualment i que entra dins de l’ambit de les decisions personals (com no menjar carn, jugar a futbol o comprar-se un 4x4...). ¿Ara ya no val la sacratissima llibertat individual?. Quan perilla la vida, p.e., la justicia ha sentenciat contra els mormons, que s’oponen a les transfusions de sanc. No està la concepcio religiosa per damunt del dret a salvar la vida.