Fa ya temps la revista monografica de la Fundacio Bancaixa (ara Bancaja), publicada a traves d’una editorial catalana, definia a Sorolla com "pintor de la catalanitat" (per cert, si no hi ha director de l’exposicio, que el nomenen, i si hi ha, que sí que hi ha, que el lleven, per consentir la manipulacio). Encara no havien eixit de l’estupor de dita aberracio, quan nos trobem com s’insulta novament als valencians, dient-nos que els papes Borja, no a soles parlaven catala (mentira, com vorem), sino que ademes volien "catalanisar Europa".

Dita infamia es va produir en l’acte organisat pel Instituto Internacional de Estudios Borgianos (IIEB) en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, que traduït en llenguage clar significa "paradeta de Eliseu Climent (Acció Cultural del País Valencià) per a conseguir fondos millonaris per a instaurar en el Regne de Valencia el catalanisme".

Hui anem a pegar unes pinzellades, que demostren, que la pretesa “Confederacio catalanoaragonesa”, no fon mes que una fusio dels comtats de Ramon Berenguer IV dins del Regne d’Arago”

Pero el catalanisme no es conforma en canviar el nom historic de “Corona d’Arago” per el de “Confederacio catalano-aragonesa”. Darrere de l’invent hi ha tota una filosofia exclusivista i imperialista.

La cerimonia per a alimentar l’egocentrisme català, burlant-se de l’Historia, començà en 1856, quan Próspero de Bofarull y Mascaró, per conte de parlar de la Monarquia de la corona d’Arago, parlà de “la agregación de aquellos estados a la monarquía catalano-aragonesa…” (“Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón” p.VI). En 1869 Antonio Bofarull y de Brocá, en “Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana”, es el primer que nomena “…la confederación llamada Corona de Aragón…”. I aixo deu ser tan “cientific”, com quan el mateix autor, en el mateix llibre, cita “la poderosa nacionalidad catalano-aragonesa”. ¿Sera que tambe es “cientific” que Catalunya i Aragó son la mateixa nacionalitat?

La Muixeranga y el barbarismo tarannà

Se veía venir. Tanto restregarse unos con otras, y el coronavirus no respeta las ceremonias de confusión del expansionismo catalán y la implantación de la religión muixeranguera. Ya tenemos el primer muerto en una muixeranga. En la fotografía, con los pinreles por delante (algo sucios, la verdad), el cadáver es portado por un comando feminista. La evidente hediondez de pies se aprecia en la cara de circunstancias del señor o señora que, vestida de guacamayo, los levanta para no pringarse el pelucón.

L’absencia de llimits de l’egocentrisme catalaniste, fa que, erigits en el melic del mon, s’autoconcedixquen la potestat d’inventar-se el passat historic, encara que tinguen que anar a calbots en els fets reals. Com vorem, s’atrevixen en tot, sense deixar rama verda. I lo mes penos es vore als acatalanats valencians fet-los el caldo gros.

Entrem en faena. Sabem que la denominacio “Corona d’Arago”, es el nom historic que es va consolidar, per a nomenar a un conjunt canviant de pobles, que per diverses raons compartien monarca, cada u dels quals, contava en institucions d’autogovern i lleis propies. Valencians i catalans, entre atres, formarem part de la Corona d’Arago.

Pero el nom historic de “Corona d’Arago”, no els fa gens de gracia als catalans. El nom deixa erm el seu ego. ¿Com pot ser que en el nom del conjunt no aparega Catalunya? ¿Perque “Corona d’Arago” i no “Corona de Catalunya”?

Hui traurem a la llum un nou intent de manipulacio de l’expert en la materia, l’“il·l·lustrissim” membre de l’AVL Sr. Ferrando.

Segons ell, una de les proves de que els valencians erem considerat catalans es que: “En una relació d'estudiants del Col·legi universitari dels espanyols, de Bolonya (Itàlia), figura, amb data de 1416, un «Martinus de Valencia, de Catalonia»”.

Enguany commemorem el 610 aniversari del naiximent de l’escritor valencià Joanot Martorell, autor que va convertir la seua novela Tirant lo Blanch en l’obra mes universal de l’edat mija i, possiblement, en una de les mes importants de tots els temps.

Gracies a les investigacions, en un principi, de Jesús Villalmanzo i Jaume Chiner, ampliades despres per el primer, hui podem precisar, practicament, sense possibilitat d’erro, que Joanot Martorell no naix en Gandia, com tradicionalment es creïa, i figura en quasi totes les biografies, sino en Valencia, com se demostra en el document d’aveïnament del seu pare i yayo del 13 de febrer de 1400. I tampoc naix en 1414 o 1413, com s’afirmava d’asta fa poquet, sino en 1410.

No es pot interpretar el Tirant sense coneixer l’apassionant vida de Joanot, ya que la seua vida es l’autentica novela que inspira l’obra: batalles, viages, festes, etc...

La Real Sociedad Valenciana de Agricultura y Deporte (RSVAD) es una entidad emblemática fundada en 1859 que ha desarrollado su actividad sociocultural y agropecuaria en los últimos tres siglos. El “Acta Fundacional de la Real Sociedad de Agricultura” se aprobó el 24 de febrero de 1859 en el reinado de Isabel II y gobierno de O’Donnell. Actualmente el Rey emérito S. M. don Juan Carlos I ostenta la Presidencia honorífica de la Sociedad desde el año 1977. Asimismo fueron Presidentes de Honor, entre otras eximias personalidades, S. M. el Rey don Alfonso XII (1879) y el Excmo. Sr. don Miguel Primo de Rivera (1922). Con fecha de 2 de enero de 1998, la casa de S.M. el Rey de España concedió el título de “Real” a la Sociedad de Agricultura.

Lea esta revista en formato PDF.