INDIGNACIO i POCA VERGONYA
I
¡Ya està el burro en l’herba una atra volta! Els pancatalanistes monten un (mini)Nou Congrés de Cultura Catalana (18-19 octubre, en Gandia) i els anticatalanistes protesten i els acusen de separatistes. Es un drama repetit ad nauseam. Tant uns com els atres no saben eixir d’ahi, els primers perque es sa vida, es el seu present i futur, i sempre estan llaurant en la mateixa direccio; els segons perque nomes son reactius, sempre ho han segut, i perque nomes els cou quan el pancatalanisme posa en qüestio o quan veuen una amenaça a lo espanyol-madrileny (no els preocupa que 200 escoles eliminen els programes d’immersio llingüistica, ya se que es en catalencia, pero es que si fora en valencià tampoc els preocuparia).
I els catalanistes ‘equidistants’ d’aci diran que veem fantasmes i que lo dels Països Catalans es una ilusio nostra. Estem acostumats.