A VOLTES, ALGU PENSA
Molt s’ha escrit i debatut sobre la llengua dels moriscs valencians. A vegades ixen curiositats com la que conte. En un articul sobre l’allioli, l’investigador Adrià Hernández (Levante-EMV 3-9-2024: 17) comentava el malnom d’un sarraï alaquaser: Ali Porrota, alies Allioli. Una familia –Porrota– documentada des del sigle XIV.
A banda de datar el terme i condiment, allioli, en un text de 1413, comenta algunes de les conclusions derivades: “sorprén que a un mudèjar li posaren d’àlies un producte de cuina alié a la seua; i això ens permet aventurar que era d’ús majoritari entre els sarraïns” (sino majoritari si comu). I ara ve la carcassa de veres: “Nogensmenys, allioli és una paraula netament valenciana, la qual cosa ens porta a deduir que a Alaquàs els sarraïns parlaven valencià a més d’algaravia”.