Abril
L’orige del nom es dubtos. Se suponia que es un derivat de ‘aperire’ (obrir), donat que la primavera d’estiu ‘obri’ la naturalea, pero s’ha descartat per raons etimologiques i llogiques, perque cal tindre en conte que esta ‘apertura’ ya s’ha produit en febrer i març. Hi ha una certa justificacio analogica –uns atres ho son– en vincular-lo a la divinitat. Se propon que siga el grec ‘aphros’, que es la bromera de la qual sorgi Afrodita (en la tradicio romana, Venus) (1). A on hi ha coincidencia es en la dedicacio d’abril a la fertilitat i a l’abundancia.