I una... i dos...

A voltes me pregunte si val la pena continuar defenent la ‘personalitat valenciana’ si a una gran, enorme, massa del ¿nostre? ¿poble? li importa ben poc. Lo de sempre, la flamerada i para de contar.

Pero ho repense i dic, continuare... per responsabilitat personal.

¿Ara qué ha segut?, que “La BNE [Biblioteca Nacional de España] pone voz a los grandes manuscritos iluminados de la literatura catalana” (nota de prensa, BNE, 8-4-2021). Els ‘aveuats’ (als que han posat veu, actors i actrius catalanes, com Josep María Flotats, Lluís Pascual, Rubén de Eguía, Clara de Ramón i Ruth Llopis) son Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, (Anselm Turmeda, malloqui), Jaume Roig o l’autor del Curial e Güelfa. Com es pot observar... ¡catalans!

Pedro Sánchez catapulta a Ayuso

La cualidad de Pedro Sánchez de prometer una cosa y la contraria, pactar con quien haga falta para seguir en la Moncloa, sobrevivir en el PSOE y llegar a ser presidente del Gobierno, en definitiva ser un tahúr de la política, obliga a no tomarse en serio casi nada de lo que dice, o incluso a pensar que va a hacer lo contrario de lo que dice.

Hasta sus socios de Gobierno lo saben, y también que lo único seguro es que está en manos de ellos, podemitas, independentistas y filoetarras.

Un tahúr, incluso con esos rasgos tan conocidos, también comete fallos para sus propios cálculos. Y también Iván Redondo. De los últimos meses, destaca su error en la moción en Murcia, engatusando a Ciudadanos en su desesperación por gobernar en algún sitio más antes del hundimiento final, que fracasó, y desencadenó que Isabel Díaz Ayuso inmediatamente convocara elecciones anticipadas, convencida que la siguiente era la Comunidad de Madrid en presentarse una moción de censura.

Notes d'etnologia valenciana: EL FOC i LA MORT

Parlar de falles i fogueres es parlar del foc. El poble valencià ha tingut historicament des de sempre una especial veneracio pel foc, relacionant-lo en actes de festa i alegria.

Podriem preguntar-nos, si este fet tant caracteristic del poble valencià, te alguna cosa que vore en els “reconquistadors” de Jaume I, o si es una caracteristica etnologica que te unes arraïls anteriors i molt mes fondes. Per a demostrar aço ultim, hauriem de trobar referencies anteriors al sigle XIII. I anem a trobar-les, com a una prova mes de la falsa teoria dels acatalanats que mantenen l’anulacio i practica aniquilacio del poble valencià anterior a la conquista. Demostrarém, una volta mes, la falsetat d’eixes premises.

Reflexions en veu alta

A voltes pense que els valencians no tenim remei. No podem estar tan cegos. ¿Cóm es possible que estigam tant de temps tirant-nos pedres a la nostra teulada i no canviem d’actitut? No es poden fer mes coses per a borrar la memoria colectiva d’un poble i aci com si no passara res. El conflicte identitari –hui totalment documentat– seguix vigent, pero, encara que es molt important, no es l’unic problema que nos afecta als valencians, com ara vorem.

NOTES D'ETNOLOGIA VALENCIANA: El torró

Es dificil dubtar de que un dels dolços caracteristics de l’etnologia valenciana es el torro. No obstant, com alguns catalans estan prou torrats, han fet correr la fabula de que es tracta d’un invent del XVIII, d’un català que li dien Pere Turrons, -d’a on diuen que li vindria el nom-, que junt en Pere Xercavins (¿inventor dels vins?) guanyaren un concurs de pastissos l’any 1703 inventant ¡el “turró”! (que no el torro). Este desficaci, l’escamparen en el seu dia en “El libro gordo de Petete”, en la finalitat d’enganyar als chiquets i satisfer a catalanistes i acatalanats de capacitat intelectual reduïda. Com es sabut, els catalans diuen i escrivien “turró” (¿de Pere Turrons?), ans de perpetrar l’expoli a la llengua valenciana, tal i com es demostra en el Diccionari de Pere Labèrnia, publicat l’any 1865 en el qual llegim: “Turró: Pasta d’ametlles…”

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos