Setembre

Este mes inicia la fase numerica del calendari romà (la conservada encara) i rapidament l’identifiquem en el que fa set (ya que deriva de septembris < septem), pero se correspon en el nove. En realitat, tant este com els següents mantenen l’orde pero estan desfasats, en acabant de l’introduccio de giner i febrer. La pronunciacio [septémbre], en alguns parlants, es una contaminacio del castella ‘septiembre’. Antigament es documenta ‘septembre’ pero esta forma desaparegue en favor de l’actual.

Provablement, la millor definicio es: setembre fruiter, alegre i fester (JB2), perque combina les ‘collites’ de l’estiu i continúa l’abundant activitat ludica d’agost en molts pobles: a la fira no vages si no tens diners, ni a la Mare de Deu d’Agres (primera semana del mes) si no tens promes (JM1) –en una chicoteta variacio: a la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Deu d’Agres, si no ho tens promes (EA).

LA CONTINUÏTAT DEL TITUL de "REGNE DE VALENCIA" (II)

A 19 d’abril de 1238, Zait Abuzeit, dona al bisbe de Sogorb les iglesies d’Alpont, Tuejar, Domenyo i atres (p. 87 de “Segorbe en el siglo XIII” de Garcia Edo) Llegim: “...quod ego Aceyt Abuçeyt, vel potius Vincentius, rex Valentie, nepos Miramamolin, ductus spontanea...”. Lo mateix havia fet el 22 d’abril de 1236, respecte de les iglesies de l’Alt Millars: “...quod nos, Azeyt Abu Zeyt, vel potius Vincentius, rex Valencie, nepos Almiramamolini; attendens...”. (Archiu del Regne de Valencia. Real Justicia. Vol. 806 ff, 18-20v). El 30 de giner de 1232, en Terol, Abuzeit havia renunciat als seus drets sobre la ciutat de Valencia a favor de Jaume I: “...ego, Çeyd Abuçeyd, rex Valentia... domno Jacobo, regi Aragonum...”. De 1225 es escritura 1ª que consta en el “Bullarium ordini Sancti Jacobi”, de la qual es despren l’oferiment de vassallage d’Abuzeit a Fernando III de Castella.

El preocupante Pedro Sánchez

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, se mueve como pez en el agua en el actual momento de la política española, repleta de incoherencias, falsedades, improvisación y ausencia de responsabilidad.

Otra cuestión es que Sánchez está donde está porque es reflejo de una sociedad que lo permite. Basta ver cómo los barcelonistas piden la dimisión de Bartomeu, presidente del Club de Fútbol Barcelona por no ser capaz de retener a Leo Messi, y sin embargo los españoles tragamos con más de 45.000 muertos por el coronavirus sin exigir la dimisión de Pedro Sánchez, por la desastrosa gestión de la pandemia, sus mentiras y dejación de funciones, en los meses pasados y ahora.

¿PRIMIGENIA EXCLUSIVA CATALANA? NO

José Vicente Gómez Bayarri y María del Carmen Aura Busó
Académico de la RACV y Catedrática de Lengua de Bachillerato

 

La arrogancia del cientificismo exclusivista del que presumen ciertos docentes e instituciones con el objetivo de la imposición del sofisma de la estandarización homogeneizadora del catalán a los valencianos resulta, cuanto menos, incoherente y peligrosa.

Un ejemplo de ello es el acuerdo de colaboración impulsado por la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears y l’AVL para implantar “una normativa lingüística inclusiva i unitària” del valenciano con el catalán.

Marzà falta a la verdad

Lejos de mí afirmar que sea sencillo el comienzo de este curso escolar a causa del Covid-19. Sin embargo, la complejidad se combate a base de previsión, coordinación y diálogo con todos los sectores implicados, y eso no se ha hecho desde la Consellería de Educación.  Basta  hablar estos días con padres que tienen hijos en edad escolar, con profesores, o con directivos de centros de enseñanza, para escuchar la inquietud y la falta de información sobre el inicio escolar. Reconocen que la evolución de los contagios puede determinar algunas decisiones, pero otras deberían estar estudiadas y tratadas con los sectores más implicados.

LA CONTINUÏTAT DEL TITUL de "REGNE DE VALENCIA" (I)

“Crear” vol dir “establir, fundar o introduir per primera volta”. Convindrem en que tot lo que existix, o ha segut creat, o es producte de l’evolucio. Nomes els falsaris darrere d’algun vergonyos interes, poden mantindre que es crea lo que ya existix.

Els catalanistes, han mantés que Jaume I fon el “creador” o “fundador” del Regne de Valencia. Vejam uns eixemples: Enric Guinot Rodríguez, en la p. 240 de “Els fundadors del Regne de Valencia I” escriu sobre “...el fet que Jaume I, en aquest cas, va crear un nou regne: el Regne de Valencia”. Rosa Enguix Alemany i Joaquim Seró Dobón escriuen en “Història d'Espanya: què ensenyar?”, que “…la resta del curs la dedicàvem al programa d’Història d’Espanya i alguns temes del País Valencià com la fundació del regne de València…”. Juan Vicente García Marsilla en la p. 164 de “Història de L'art Medieval‎”, nos diu que “…el procés de creació del regne no va ser gens fácil.”. No acaben de posar-se d’acort en el moment de la presunta “fundacio”. Si Guinot, en la p. 14 del llibre citat parla de la creació del Regne de Valencia l'any 1240, en la p. 33 del llibre “Temps de rebel·lió: 25 d'abril dia commemoratiu a la Universitat de València”, distints professors universitaris mantenen “...la creació del Regne el 9 d’octubre de 1238...”. Ho presenten com un acte d’arbitrarietat i de demostracio del poder de Jaume I. Aixina, Antoni Furió, en la p. 20 de “Història del País Valencià‎” diu que “Tampoc la conquesta cristiana no comportava necessàriament la creació del regne de València…”, i Enric Guinot, en la p. 121 de “Les senyories medievals: una visió sobre les formes del poder feudal” escriu que“Al capdavall, la mateixa creació del regne de València, en comptes d’incorporar directament les terres valencianes a l’Aragó o de fraccionar-les entre Aragó i Catalunya, no havia estat sinó un acte d’afirmació del poder reial.

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos