No vullc lliçons
Que si, ya se que el futur es la digitalisacio, ya se que som una generacio a extinguir (els majors), ya se que es la lluita del menut Davit (l’individu) contra el jagant Goliat (la corporacio), ya se que al remat se n’eixiran en la seua... perque volem.
Ya s’ha arreplegat mes de mig millo de firmes per a exigir canvis. Hi ha promeses del govern i de reunions en la patronal bancaria. Res, no trauran mes que bones paraules i fum. La banca nomes vol a les persones, majors o jovens, nacionals o estrangers, digitals o analogics, en carrera o sens estudis, per a que els paguem la festa, com els pagarem el rescat en 60.000 millons d’euros quan no podien tirar cara l’aire. ¡Qué bons erem els ciutadans!. ¡Qué bo era l’estat!. ¡Quín balsem els diners publics!. ¡Quína delicia l’intervencionisme –‘comunisme’– governamental!. ¡Qué poques protestes –ninguna– dels ultraneolliberals defensors de les persones ni tampoc de la ‘derechita cobarde’!