Els traches valencians del eixércit de WASHINGTON
Si volen saborejar l’artícul agarren un mapa de Nortamérica y, mentalment, viagen a la Guerra d’Independencia americana, del 1775 al 1783. Fiquen un dit en el cor dels actuals EEUU, per eixemple, en Kansas; y d’eixe puesto dasta’l Pacífic vorán terres del Imperi Espanyol; per la dreta, les del Imperi Inglés (no ‘anglés’). A vol de pardal (en perdó) podríem vórer el Condat de Valencia en Nou México y, en mig d’una polseguera, perseguint o fugint d’apaches, cheyennes y kiowes, les tropes de la Corona d’Espanya ahon els valencians seguíen parlant l’idioma propi. El millor eixemple es el d’aquell flare d’Alcudia de Carlet, Josep Marqués, que anava per collaos, foyes, clotaes y sequerols del Colorado per 1780. S’aventurera vida es conta en un manuscrit que trobí en la BNM, ahon també es parla d’atres valencians en l’Oest americá: “el soldado valenciano Cavanilles, entrando a batallar con los apaches, salió con una pierna quebrada de un balazo, y hoy día anda con una pata de palo" (Bib.Nac. Madrid, Ms. 5695, Xalisco, 1782, f. 132).