MOSSÀRAPS DE VALÉNCIA i IDIOMA VALENCIÀ
Des dels 70 del sigle XX, quan s’inicia el procés de deconstrucció de l’idea històrica de «Valéncia», poques paraules han concitat tanta empatia o animadversió com el vocable «mossàrap». Pero «mossàrap» - «mozárabe» (del participi àrap /musta’rab/, ‘arabisat’, i que allà pel sigle X començà a circular en el nort peninsular aludint als cristians del sur musulmà) no entra a formar part del vocabulari acadèmic fins a les obres magnes de Simonet i Menéndez Pidal (1888, 1926), en dos sentits principals: a) les llengües romàniques parlades fins a la reconquista en l’Espanya somesa oficialment a l’islam, del Duero a Gibraltar, de Lisboa a Valéncia; i b) els cristians que conservaren la religió, la llengua i les tradicions en eixe marc històric. Per tant, no és la paraula, sino les seues connotacions (que el romanç i el cristianisme calificats de mossàraps no deriven de l’invasió de 711 ni de la reconquista, sino d’una civilisació hispànica mil anys anterior a l’arribada de l’islam) lo que incomoda a una part dels analistes.