En el cul (accentual) a l'aire
L’Institut d’Estudis Catalans –IEC–, la verdadera i unica autoritat normativa del catala i del ‘valencià’, fa algun temps decidi simplificar l’accentuacio diacritica (ho aprovà el 24-10-16 i entrà en vigor en 2017) perque, conforme passaven els anys, des de 1913, se’ls anaven amontonant. I lo que nomes era un grupet de paraules –una trentena a primeries– s’ana eixamplant i fent-se un ‘monstruo’ idiomatic dificil de manejar per un usuari corrent de catala –i de ‘valencià’–. Si no recorde mal, pareix que la quantitat havia aplegat als 400 o 500 termens entre simples, plurals, composts i derivats. Com dia, en bona llei, els que poden determinaren reduir-los drasticament, quasi exterminar-los, perque nomes se’n salvaren 15 de la cremada.
¿I aço qué m’importa a mi?, ¿qué nos importa als usuaris de les Normes del Puig –primitives o derivades, pero no actualisades–? (per comoditat abreviare en NdPp). Realment no res.

