LA CONTINUÏTAT DEL TITUL de "REGNE DE VALENCIA" (i III)

Si be es cert que si anarem mes arrere, trobariem que a principis del s.XI, en territori valencià, Valencia, Xativa, Denia i Alpont, foren ciutats, caps de territoris, que s’independisaren del califat de Cordova, en diferent sort i duracio, considere molt mes important demostrar que el territori ocupat pels actuals valencians es un espai concret i delimitat, des d’epoques remotes, per estar ocupat per un poble diferenciat. Un regne, no es mes que un territori que te rei privatiu. Es molt mes important el poble que el regne.

CORTES MEDIEVALES VALENCIANAS

Los partidos democráticos del arco parlamentario valenciano propugnaron la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía, aprobada el 1 de julio de 2005 y firmada por el Rey Juan Carlos I el 10 de abril de 2006, entrando en vigor el 11 de ese mismo mes con su publicación en el Boletín Oficial de la Generalitat Valenciana. El objetivo esencial perseguido fue el consolidar nuestro autogobierno y avanzar en la descentralización.

Setembre

Este mes inicia la fase numerica del calendari romà (la conservada encara) i rapidament l’identifiquem en el que fa set (ya que deriva de septembris < septem), pero se correspon en el nove. En realitat, tant este com els següents mantenen l’orde pero estan desfasats, en acabant de l’introduccio de giner i febrer. La pronunciacio [septémbre], en alguns parlants, es una contaminacio del castella ‘septiembre’. Antigament es documenta ‘septembre’ pero esta forma desaparegue en favor de l’actual.

Provablement, la millor definicio es: setembre fruiter, alegre i fester (JB2), perque combina les ‘collites’ de l’estiu i continúa l’abundant activitat ludica d’agost en molts pobles: a la fira no vages si no tens diners, ni a la Mare de Deu d’Agres (primera semana del mes) si no tens promes (JM1) –en una chicoteta variacio: a la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Deu d’Agres, si no ho tens promes (EA).

LA CONTINUÏTAT DEL TITUL de "REGNE DE VALENCIA" (II)

A 19 d’abril de 1238, Zait Abuzeit, dona al bisbe de Sogorb les iglesies d’Alpont, Tuejar, Domenyo i atres (p. 87 de “Segorbe en el siglo XIII” de Garcia Edo) Llegim: “...quod ego Aceyt Abuçeyt, vel potius Vincentius, rex Valentie, nepos Miramamolin, ductus spontanea...”. Lo mateix havia fet el 22 d’abril de 1236, respecte de les iglesies de l’Alt Millars: “...quod nos, Azeyt Abu Zeyt, vel potius Vincentius, rex Valencie, nepos Almiramamolini; attendens...”. (Archiu del Regne de Valencia. Real Justicia. Vol. 806 ff, 18-20v). El 30 de giner de 1232, en Terol, Abuzeit havia renunciat als seus drets sobre la ciutat de Valencia a favor de Jaume I: “...ego, Çeyd Abuçeyd, rex Valentia... domno Jacobo, regi Aragonum...”. De 1225 es escritura 1ª que consta en el “Bullarium ordini Sancti Jacobi”, de la qual es despren l’oferiment de vassallage d’Abuzeit a Fernando III de Castella.

El preocupante Pedro Sánchez

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, se mueve como pez en el agua en el actual momento de la política española, repleta de incoherencias, falsedades, improvisación y ausencia de responsabilidad.

Otra cuestión es que Sánchez está donde está porque es reflejo de una sociedad que lo permite. Basta ver cómo los barcelonistas piden la dimisión de Bartomeu, presidente del Club de Fútbol Barcelona por no ser capaz de retener a Leo Messi, y sin embargo los españoles tragamos con más de 45.000 muertos por el coronavirus sin exigir la dimisión de Pedro Sánchez, por la desastrosa gestión de la pandemia, sus mentiras y dejación de funciones, en los meses pasados y ahora.

¿PRIMIGENIA EXCLUSIVA CATALANA? NO

José Vicente Gómez Bayarri y María del Carmen Aura Busó
Académico de la RACV y Catedrática de Lengua de Bachillerato

 

La arrogancia del cientificismo exclusivista del que presumen ciertos docentes e instituciones con el objetivo de la imposición del sofisma de la estandarización homogeneizadora del catalán a los valencianos resulta, cuanto menos, incoherente y peligrosa.

Un ejemplo de ello es el acuerdo de colaboración impulsado por la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears y l’AVL para implantar “una normativa lingüística inclusiva i unitària” del valenciano con el catalán.

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos