Cultura

"Ric repertori lèxic i fraseològic valencià"

"ACORD" DE L’ACADEMIA SOBRE EL "RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ."

 

I

El contingut del titul que he donat al present articul, es troba publicat en el DOGV de 24/06/2002

Eximenis, en 1383, en "Lo regiment de la cosa publica", definí la llengua valenciana, al dir: "…lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres he ha presos los millors".

Els "il·lustrissims", per conte d´identificar i establir "los millors" vocables, els barrejen en "los pus durs e los pus mals sonants vocables" del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la disolucio de la llengua valenciana dins d´un "totum revolutum", que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen.

LA LLENGUA VALENCIANA en l'iglesia (II)

Denunciaven en l’articul anterior un nou intent de catalanisacio per part de l’AVL (el de l’iglesia), a traves del nou missal que, per la força, volem imposar al poble valencià, indistintament de que no conte en el respaldo oficial de les autoritats eclesiastiques.

Com comentaren abans, dos de les primeres obres sacres impreses traduides a una llengua romanç en el mon varen ser en llengua valenciana: la Biblia de Bonifaci Ferrer aixina com el Kempis de Miquel Pereç, lo que indica no a soles l’importancia lliteraria de la nostra terra, i l’extraordinaria preparacio dels nostres autors, sino el compromis de que el poble tinguera, per a una millor comprensio i assimilacio, les obres religioses en la seua llengua, la valenciana.

La produccio lliteraria religiosa en llengua valenciana, ademes de reconfortar l’espirit dels nostres paisans, va servir inclus de folga per a personages de fora del nostre Regne, com eren figures de la talla de Juan de Ávila, o inclus de santa Teresa de Jesús.

LA LLENGUA VALENCIANA en l'iglesia (I)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en un intent mes d’adoctrinar-nos en el catala, s’ha decidit a traduir el missal. Baix l’excusa de fer un servici als valencians, volen conseguir que el nou arquebisbe, que es te que nomenar dins d’uns mesos, aprove lo que no han conseguit en Agustín García-Gasco durant cartorze anys: la catalanisacio de l’Iglesia. No obstant, l’AVL ha advertit que, indistintament de contar o no en el suport del arquebisbat, el publicarà i distribuirà, per a que els retors que ho desigen pugen utilisar-lo en la lliturgia, encara que no siga oficial.

Esta institucio, al servici de la dogmatisacio del catalanisme, pero sufragada pels imposts dels valencians gracies a l’aquiescencia del PP, ya va intentar en decembre de 2002 la seua aprovacio, encara que afortunadament va ser paralisada pels bisbes de les tres diocesis en juny de 2004, argumentant l’inexistencia de “un acort definitu” sobre la llengua.

La denominacio LLENGUA VALENCIANA documentada en 1335

El comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: “Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”.

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

La llengua com a vehicul d'absorcio d'un poble

Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valenciá, alerta! Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera. [...]

Els valencians tenim, puix, lo sagrat deure de defendre únicament la llengua Valenciana (valenciana, si senyor, no la de… qualsevol atra Espanta [sic] per més volguda que’ns sia, ni tampoco lo dialecto valenciani, castellanisat i rebordonit.’’

El Corpus Christi en la Valencia medieval

La institución de la celebración del Corpus Christi se fundamentó en el milagro de la Hostia Sangrienta de Bolsena -pequeña ciudad cerca de Orvieto (Italia)- en el pontificado de Urbano IV (1251-1264). El Corpus conmemoraba el triunfo de la Eucaristía. La bula 'Transiturus de hoc mundo', expedida el 11 de agosto de 1264, reconocía el valor canónico definitivo e impulsó esta celebración en la Cristiandad. El culto a la Eucaristía se propagó rápidamente por las principales villas y ciudades de la Europa cristiana y creció el fervor popular en la Corona de Aragón. 

La oratoria de Fray Vicente Ferrer

1

Este año para celebrar el VI centenario de su fallecimiento la ciudad de Valencia acogerá un congreso internacional sobre el santo valenciano Vicente Ferrer (Valencia, 1350-Vannes, 1419). La Facultad de Teología junto con la Archidiócesis de Valencia, la Universidad Católica San Vicente Mártir, la Universidad Cardenal Herrera-CEU, está preparando el Congreso “San Vicente Ferrer, mensajero del Evangelio. Ayer y hoy”. Otras instituciones culturales, también están preparando ciclos de conferencias en este año vicentino sobre este insigne dominico que ocupa un lugar destacado dentro de la historia valenciana, no sólo por sus escritos, sino también por la influencia religiosa y política que ejerció en su época. 

Suscribirse a Cultura