La postura unitarista de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua serà refrendada en un dictamen aprovat per unanimitat el 9 de febrer de 2005 (Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià), en el que s'afirma que «la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears, i el Principat d'Andorra.» Este últim dictamen serà assumit per la Generalitat Valenciana i per la totalitat de les forces polítiques en representació en el Parlament valencià.

Se han cumplido las previsiones, y la primera semana de septiembre ha sido un aluvión de encuestas y sondeos electorales, a nivel nacional y autonómico. Han llegado incluso con cierta antelación para las previsiones de algunos. Las hay de todos los gustos: encuestas encargadas, encuestas internas... Una “encuestitis” en toda regla: en medicina, como es sabido, “itis” es sinónimo de inflamación o infección.

Las preocupaciones, agobios o urgencias ciudadanas van por otro lado: la inflación, la zozobra ante las pensiones, el paro, el coste desorbitado de la energía, la cesta de la compra. Como ha dicho Ximo Puig, pensemos en la nevera, y ha acertado, al anunciar - ¡ahora, y sin concretar! – una bajada de impuestos. A buenas horas.

En les consultes fetes en els ultims temps al Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLlV) de la RACV m’he endut mes d’una sorpresa. Vaig a comentar algunes de les coses que he trobat en l’unica finalitat d’evitar males interpretacions i seguir potenciant la genuïna llengua valenciana, cosa que vinc fent des de fa mes de quaranta anys.

En primer lloc anem a vore –els destacats del text son meus– qué diu del verp ‘abaixar’: “v. intr. vulg. i ant. V. baixar”. Quan ferem el Diccionari Valencià-Castellà (RACV, 1992) ya es donà entrada a ‘abaixar’ remetent-lo a ‘baixar’. En la meua opinio, aço no degue resoldre’s d’esta manera, perque, com ara vorem, els dos termens estan al mateix nivell, i aixina hauria d’haver-se valorat. Pero que, ademes, ara siga considerat ‘abaixar’ com a vulgar i antic tampoc crec que siga la millor decisio.

A los 91 años, acaba de fallecer Mihail Gorbachov, una de las personalidades más influyentes del siglo XX que ocupó la presidencia de la URSS entre 1985 y 1991.

Fue él, junto con Reagan, Juan Pablo II, Thatcher, Willy Brandt, Walesa y Kohl, quienes habían logrado dibujar la Europa tal como entró en el siglo XXI. La reciente lectura del libro "El último Imperio" del historiador ucraniano Serhii Plokhy, actualmente profesor de la universidad de Harvard, me hizo ampliar un tanto las miras y comprender que a todos aquellos nombres había que añadir algunos más como George Bush, Yelstin y los líderes de las restantes 14 Repúblicas de la URSS, especialmente el presidente de Ucrania, Mykola Plaviuk.

EDITORIAL

L’illegalitat de la llengua valenciana

En Valencia patim una de les situacions llegals mes absurdes del mon mundial. Resulta que hi ha una forma llegal i una atra illegal d’escriure una llengua.

En qualsevol lloc civilisat, parlar o escriure una llengua en correccio es una qüestio d’educacio o de nivell cultural. Si algu comet alguna incorreccio des del punt de vista d’una normativa acceptada, o es per falta de coneiximent, o per rebelia delliberada a l’estar en contra de dita normativa.

Lo mes que te pot passar es trobar-te en el menyspreu per part dels mes elitistes en el primer cas o en el rebuig intelectual en el segon.

Puix be, aci no; aci, si comets una incorreccio normativa, eres directament illegal.

En l’argot periodistic es denomina aixina una noticia que sent secundaria o terciaria passa a primer pla per l’absencia de fets mes destacables segons criteris periodistics o empresarials. Es el cas de l’eterna polemica del bou embolat, les imprudencies i les victimes mortals.

L’actualitat que mana. En els bous de Naquera (20-8-2022), dos menors li encengueren les boles a l’animal encabotat. Estava el pare d’u d’ells acompanyant-los. La cronica es completa en que enguany han mort set persones per agarrades.

El debat ha traspassat les fronteres autonomiques perque ho han debatut en algunes cadenes estatals de televisio. En estos events hi ha una doble vertent, l’exposicio al perill i el maltracte animal.

En el que se suponía fantástico siglo XXI, el siglo de la modernidad, en el que íbamos a dejar atrás la “barbarie” del XX, resulta que la “masa sucia” va, sin embargo de catástrofe en catástrofe, sin una explicación clara de por qué y cómo suceden las cosas, en una sucesión de calamidades que parece calcada a las que sucedieron en el siglo pasado. 

¿Cóm es va conseguir que en el nostre Estatut d'Autonomia es reconeguera l'Idioma Valencià?

Sense dubte, l'alvertent llingüístic del moviment valencianiste és la seua traça més definitòria tal i com assumixen els principals diccionaris valencians.

Per oposició a la caracterisació per Joan Fuster dels valenciaparlants com a pertanyents a la nacionalitat catalana, els valencianistes advocaran per un us idiomàtic del valencià, i rebujaran les unitaristes Bases de Castelló, de 1932, per a optar per les diferents normatives ortogràfiques diferenciades del català propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana a partir de 1978. Este procés s'iniciarà en l'ensaig de Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana: perqué i cóm s’ha d’escriure la que és parla (1977), i els protagonistes del mateix seran el propi Adlert i el poeta Xavier Casp, els qui varen evolucionar durant els anys 70 des d'una postura unitarista inicial.