UNA FILIPICA: "paisage" o "païsage"
I
En una conferencia vaig escriure la frase “El riu alegra el païsage” i u dels assistents em preguntà “¿païsage du dieresis?” i li respongui que si, pero que en la normativa catalanista no, per una causa que no he trobat explicada. I tenía consciencia de la certitut perque durant la llarga i accidentada redaccio del DRACV92 (Diccionari valencià-castella, castella-valencià de la RACV, 1992) ya ho discutirem i optarem per seguir el criteri dels atres termens similars.
La regla era que si els primitius portaven dieresis o accent, per a indicar el hiat –conjuncio vocalica heterosilabica–, en els derivats apareixerà la dieresis per a conservar el senyal del hiat. Aixina, ‘païs’ / “país” (dos vocals, una oberta atona i una tancada tonica, no hi ha diftonc), per tant, els ‘familiars’ mantindran el signe: ‘països’, ‘païsa’, ‘païsage’, ‘païsagiste’, ‘païsagistic’, ‘apaïsar’, ‘apaïsat’, ‘païsanage’...