“Crear” vol dir “establir, fundar o introduir per primera volta”. Convindrem en que tot lo que existix, o ha segut creat, o es producte de l’evolucio. Nomes els falsaris darrere d’algun vergonyos interes, poden mantindre que es crea lo que ya existix.

Els catalanistes, han mantés que Jaume I fon el “creador” o “fundador” del Regne de Valencia. Vejam uns eixemples: Enric Guinot Rodríguez, en la p. 240 de “Els fundadors del Regne de Valencia I” escriu sobre “...el fet que Jaume I, en aquest cas, va crear un nou regne: el Regne de Valencia”. Rosa Enguix Alemany i Joaquim Seró Dobón escriuen en “Història d'Espanya: què ensenyar?”, que “…la resta del curs la dedicàvem al programa d’Història d’Espanya i alguns temes del País Valencià com la fundació del regne de València…”. Juan Vicente García Marsilla en la p. 164 de “Història de L'art Medieval‎”, nos diu que “…el procés de creació del regne no va ser gens fácil.”. No acaben de posar-se d’acort en el moment de la presunta “fundacio”. Si Guinot, en la p. 14 del llibre citat parla de la “creació del Regne de Valencia l'any 1240”, en la p. 33 del llibre “Temps de rebel·lió: 25 d'abril dia commemoratiu a la Universitat de València”, distints professors universitaris mantenen “...la creació del Regne el 9 d’octubre de 1238...”. Ho presenten com un acte d’arbitrarietat i de demostracio del poder de Jaume I. Aixina, Antoni Furió, en la p. 20 de “Història del País Valencià‎” diu que “Tampoc la conquesta cristiana no comportava necessàriament la creació del regne de València…”, i Enric Guinot, en la p. 121 de “Les senyories medievals: una visió sobre les formes del poder feudal” escriu que“Al capdavall, la mateixa creació del regne de València, en comptes d’incorporar directament les terres valencianes a l’Aragó o de fraccionar-les entre Aragó i Catalunya, no havia estat sinó un acte d’afirmació del poder reial”.

Moltes vegades hem parlat i demostrat l’independencia de la llengua valenciana respecte a qualsevol atra, i mes concretament, front al catala. Molts documents aixina l’acrediten: “Reperi in Hispania lenguas, verterme propiam: Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Hebraicam, Valentinam, Catalaunam”. ( Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae , Llorenç Matheu i Sanz, 1654, p. 504).

Tambe ho acreditava Pere Joan Porcar, el 1612, en Coses evengudes en la ciutat e regne de Valencia , al dedicar “una Cançó en alabanza de mosén Francés Geroni Simó, en totes les llengües: Valencia, Castella, Aragones, Catala, Mallorqui, Portugues, Biscai, Frances, Negre y Morisco”.

Pablo Casado ha cometido varios errores políticos con la díscola Cayetana Álvarez de Toledo. El acierto de Casado, en beneficio del PP,  ha sido cesarla como portavoz del PP en el Congreso de los Diputados. 

El principal error de Casado fue nombrarla portavoz en el Congreso. Muchos en el PP se extrañaron y, en privado, criticaron ese nombramiento.

Otros errores de Casado fueron designarla cabeza de lista por el PP en las dos elecciones generales de 2019 ¡por Barcelona! Salió elegida, con unos resultados desastrosos para el PP. Ni sintonizaba con el electorado catalán ni era la persona para captar votos: y se produjo lo previsible, que con ella el PP en Barcelona se hundió más.

Se anuncia a bombo y platillo el bono social eléctrico, una rebaja en la factura de la luz para colectivos vulnerables y familias numerosas. Es una iniciativa positiva, atendiendo a personas con grado de Dependencia II y III, o que tienen una determinada Discapacidad. Sin embargo, no es oro todo lo que reluce, y si una medida social se convierte en la práctica en una carrera de obstáculos, hay que plantearse si se quiere facilitar el bono social, o bien se articula una serie de barreras burocráticas que conducen a no solicitarlo, por la complejidad que entraña. Además, puesto que se trata de personas vulnerables, hay que tener presente la dificultad que entraña que lo soliciten personas que no pueden salir físicamente de casa, y se debería regular con una mayor facilidad burocrática. No es un gran descuento, pero muy necesario para miles de personas que pasan apuros económicos. 

Breve resumen Histórico de la lengua:

Desde la caída del imperio romano, el latín se iba degenerando, transformándose en las lenguas romances, con las diferentes peculiaridades de cada región.

L’any 2001, l’Universitat de Valencia, publicà el llibre “Estudis de filologia valenciana”. Antoni Ferrando, que no se’n pert una, fa la “Nota del editor”. El llibre consta d’una seleccio de texts de Joseph Gulsoy. I entre els “escrits seleccionats”, en la p. 173, en l’apartat II “La unitat de l’idioma 1. Els mots” llegim: “El senyor Mourelle de Lema (vore image de portada), amb gran porfídia, s’ha dedicat a provar -com si hagués necessitat de fer-ho puix que tothom ho sap- que en el País Valencià s’havia desenvolupat un parlar romànic que era diferent i independent del català”

Lea el texto completo en este enlace.

I

Els seguidors no saben qué fer, alguns integrants protesten, els detractors confirmem les ‘paleolitiques’ previsions, la gent ni s’entera i alguns se fan els indignats (perque no estan dins ni pinten res). Es la descripcio rapida, imprecisa, de les conseqüencies de l’ultim joc de mans, i de papers, dels participants en la farsa idiomatica que patim des de fa mes de dos decades.

Ya escrigui en esta uep l’articul “La dignitat de l’esclau i les vergens ultrajades” (20-7-2020) sobre el “Protocol general d’actuació de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears”. Contava algunes coses que son historia i que conve que els desmemoriats les tinguen presents, perque es millor saber-les que ignorar-les, si be aço ultim els va molt ve per als seus interessos.