La pandemia: el FINAL DEL TUNEL (IV, V, i VI)
IV
Les obsessions i l’efecte agenda
El govern, en diverses ocasions, s’ha vist desbordat pel denominat efecte agenda: son temes que s’introduixen en el debat mediatic i es convertixen en una bola imparable que atropella tot lo que te davant.
El primer i mes destacat fon l’eixida dels chiquets a passejar: me donava caguera vore les diaries intervencions de carrecs publics i la reiteracio de la pregunta (varies voltes en la mateixa compareixença). Esta fon una de les primeres ficades de pota quan es pretengue que pogueren acompanyar al progenitor a les activitats ya autorisades. Es rectificà i tots al carrer (com es va vore aquell memorable dumenge d’abril).
El segon foren les salvifiques ‘arques de Noe’ que havien funcionat en bons resultats en China. No eren imprescindibles, lo següent. I se suscità immediatament el debat de si es podria obligar a un malalt a ingressar en estos llocs o si era inconstitucional. Igual que vingue, se n’ana.