LES VALENCIANES I LAS CATALANAS
El Pare Fullana, en “Estudi sobre filología valenciana” (1912), comentava “qu'el catalá admet la terminació en as y el valencià en es”, afegint que “Esta era y esta es encara la diferència més característica entre les dos llengües”
I eixa diferencia ve de llunt. Galmés de Fuentes, en “Los plurales femeninos en los dialectos mozárabes”, ha demostrat, a partir de l’estudi del “Glosario del Botánico Sevillano” el caracter genuinament mossarap del pas de “as” a “es” en els plurals femenins.