De victimes a bochins
Vinc observant des de fa anys la deriva d’Israel a on els antics perseguits, com a poble, s’han convertit en perseguidors dels diferents ultraortodoxos i ultradretans.Un païs sense constitucio en el qual hi ha una minoria ultrarreligiosa –els de les trenetes– que nomes estudia religio i que cobra un subsidi estatal (108.000 en 2015), un païs que es paralisa els dissabtes (en extrems ridiculs com no encendre foc ni llum o no reparar un ascensor averiat encara que tinga gent dins), un païs que com en el millor somi de l’expresident nortamerica Donald Trump ha construit un mur entre territoris, un païs que està en proces de sometre al Tribunal Suprem (molts espanyols ho enyoraran), un païs que, en definitiva, compartix en les petromonarquies del voltant l’exces de la religio (i la falta de democracia).
Aparentment no hi ha qui moga a la dreta i l’extrema dreta ultrarreligiosa del poder i els faltava el blindage penal del primer ministre Benjamin Netanyahu, com en la nostra monarquia parlamentaria. Anacronismes del sigle XXI.
No fa molt, El Periódico (21-3-2023, edicio electronica) informava de que el ministre de Finances, Bezalel Smotrich (dirigent de l’ultradretà Sionisme Religios) ha mostrat un mapa estatal del Gran Israel llaugerament distint a l’actual: incloïa territoris de Jordania, El Liban, Siria, Arabia Saudita i, per supost, tota Palestina.