LA BATALLA DE VALÉNCIA (XVII)
MANIFESTACIONS PÚBLIQUES
En (De Albiñana...) Vicente Ramos insistix en detallar-nos lo que varen ser algunes de les manifestacions públiques entra dels interessos que perseguien els polítics pancatalanistes. O siga, la majoria dels que integraven el “Plenari” i dels que posteriorment es varen conjurar per a confeccionar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. I nos diu…
“Manifestacions Públiques. Durant el curt i divertit febrer, dos grans grups de manifestants es varen passejar i vociferaren pels carrers de Valéncia. Un, el huit, organisat per pesoistes i comunistes; un atre, el dèu per la “Coordinadora Nacionalista i d’Esquerres del País Valencià”. Aquells arboraven la bandera del 151; estos abominaven tant del 151 com del 143 (es referix als artículs de l'estatut d'autonomia que devien aplicar-se a la Comunitat Valenciana). (No es varen pronunciar sobre el 144.) “Les vies constitucionals –varen dir els segons- són vies mortes per al nostre autogovern. En la falsa polèmica 143-151, el bloc reformiste, (dreta i esquerra) pretén fer-nos entrar en el joc constitucional per a ofrenar noves glòries a Espanya (…). Nosatres no volem construir Espanya: volem reconstruir el nostre País. Estos paisans que no espanyols estaven encapçalats, entre uns atres, per Francisco de P. Burguera, Vicente Ventura, Jorge Olcina, Carlos Dolç, Francisco Candela, Vicente Badía Marín… ¡Tots molt adictes a la Constitució!