LA BATALLA DE VALÉNCIA (XVI)
PANCATALANISME
Vicente Ramos en (De Albiñana...) nos diu: “Països Catalans”. El pancatalanisme “manifestació d'eixe esperit expansiu del nostre ideal nacional”, que aspira “a l'integració de totes les terres de parla catalana en un Estat autònom, membre d'una futura Federació hispànica, ibèrica, occidental, llatina o europea”, va ser en els seus orígens, com tots saben, un moviment burgués i clerical. Pero el pancatalanisme “estricte”, al valencianisar-se, despuix de la guerra civil de 1936-1939, es marxiste, fins al punt de que esta corrent exògena va influir poderosament en “Catalunya estricta”, que la seua política actual de la qual és la de recolzar en un tot al pancatalanisme del país valencià.
Conseqüentment, l'independentisme pancatalà, que es nutrix de l'estrany connubi entre el nacionalisme dretà i el marxisme, ha aplegat al següent sincretisme: “Quan nos parlen de cultura nos estan parlant de predomini; quan nos parlen de llengua nos estan parlant de poder polític; quan nos parlen de comunitats, realment lo que volen dir és proletariat”.
Manuel de Pedrolo